fa 1 mes

EDITORIAL | La moratòria dels desnonaments no existeix, la llibertat de premsa cada cop menys.

Encara que el govern central hagués prorrogat la moratòria dels desnonaments fins al 31 d’octubre aquests segueixen executant-se.

Encara que el govern central hagués prorrogat la moratòria dels desnonaments fins al 31 d’octubre aquests segueixen executant-se.

Editorial i imatges de David Melero

Avui a Barcelona s’ha executat el desnonament de l’Olga i el seu fill avui al barri El Farró, districte Sarrià Sant Gervasi.

L’Olga fa quatre anys que viu al mateix pis, uns baixos. Poc abans de la pandèmia va quedar-se sense feina i això la va dur a no poder pagar el lloguer cada mes. El pis no té cèdula d’habitabilitat i l’Olga mai ha deixat de pagar el lloguer a temps i en la seva quantia, 630€.

El fill de l’Olga és Asperger i discapacitat psíquica del 54%. La propietat que l’ha fet fora és propietària de tot l’edifici. L’Olga i el seu fill estaran de forma temporal a una pensió, una habitació molt petita que hauran de compartir els 2. Un Asperger necessita el seu espai.

L’Olga i el seu fill ja havien patit tres intents de desnonament, que amb sort i amb el suport del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i del teixit veïnal van poder ajornar; perquè recordem que són molt poques les vegades que les persones aconsegueixen quedar-se a les seves cases.

Al voltant de les 11 hores d’aquest matí mentre arribava al Carrer Mare de déu de Gràcia, 20 on s’hi havia de produir el desnonament, he vist un dispositiu policial de 8 furgons de l’ARRO dels mossos que esperaven ordres per executar l’ordre judicial de desnonament, aquí vídeo:

Ha sigut instants després que he arribat al lloc del desnonament, i he trobat l’escenari de sempre. Desenes de veïns i veïnes del barri, activistes i solidàries, acompanyades dels sindicats d’habitatge feien rebombori. Aplaudiments, crits de “força sindicat”, i una forta aglomeració de persones enfadades i fermes per a frenar el que seria un mal final.

Cap a dos quarts d’onze el dispositiu policial s’apropa al carrer on viu l’Olga i comença el circ de sempre. Baixen dels furgons i avisen als activistes i concentrats de les conseqüències que poden haver si segueixen allà palplantats.

“Sabéis que no hay opción para la familia, tienen que salir todos ya de aquí. Habrá sanción administrativa de 0 a 300 € o de 600 € a 30.000 € si fuera grave. Además de todo esto, también puede ir por lo penal.”

Un mosso arriba a davant dels activistes i els hi adverteix de les conseqüencies

Aquí el vídeo per a veure-ho i escoltar-ho clarament:

Aleshores els mossos han fet fora als fotoperiodistes, càmeres i TV’s que eren just a davant, dificultant-los feina. Els fotoperiodistes acreditats tenim dret a poder documentar successos a via pública, i les autoritats ens han de deixar fer la nostra feina. Nosaltres no obstruint la seva feina, ells no poden deixar-nos un carrer més amunt, sense visió clara del que passa, i privant així el dret a la informació. Tres fotoperiodistes i jo hem entrat a dins de la casa de l’Olga just abans de l’arribada dels mossos per poder documentar-ho, ja que sempre se’ns fa fora del perímetre d’intervenció i ens quedem sense poder fer la nostra feia. És trist, però si, hem d’aconseguir parlar amb la persona o família afectada perquè accedeixin a deixar-nos estar dins la casa mentre la fan fora, i això és terrible per a ells i també emocionalment per nosaltres.

Així explica el periodista de El Caso, Guillem Ramos quan se’ls ha fet fora del perímetre quedant-se sense u bon angle de visió per cobrir el succés.

També des del programa de TV3 “Planta Baixa” en fan ressò dient que se’ls ha impedit fer la seva feina a peu de carrer, explica Andreu Merino que se’ls priva de documentar el que està passant i de la intervenció policial. “Hem tingut sort que una veïna ha accedit a deixar-nos pujar a gravar aquesta segona meitat de la intervenció policial”.

Una estona més tard el desnonament s’ha acabat executant. Quan tres fotoperiodistes més i jo sortíem de casa de l’Olga els mossos ens ha identificat. Ens han preguntat si érem premsa i els hem mostrat el nostre DNI i l’acreditació de premsa dels respectius col·legis i sindicats. Només han volgut veure el nostre DNI i no han volgut donar una ullada al carnet de premsa. M’ha estranyat, i aleshores han vingut al meu cap certes preocupacions. He pensat en el Pau de la Calle, un fotoperiodista company nostre que també cobreix desnonaments a peu de carrer, però que va rebre una multa a casa de 601 € perquè l’acusaven d’activista i d’estar dificultant la feina als agents. Ell només estava fent la seva feina, com nosaltres avui. Aquí el Mitjà Mediacat explica una mica més el cas amb la seva piulada d’u article:

No patiu, la vostra identificació és totalment diferent de la que hem fet als activistes”.

És el que ens ha dit un mosso quan ens ha retornat els carnets d’identitat.

No obstant això, tenint en compte el precedent d’en Pau de la Calle no ens hem quedat tranquils, i hem fet unes trucades als sindicats de periodistes corresponents per a resoldre l’enigma i saber si realment no ens han interposat cap tipus de sanció.

La moratòria dels desnonaments és una farsa.

Durant aquest darrer any i tot l’estat d’alarma, diversos fotoperiodistes hem cobert desenes de desnonaments que s’han executat a Barcelona i fora de la capital, deixant a famílies i persones al carrer sense alternativa d’habitatge. El passat 13 d’abril els mossos deixaven al carrer l’Anwar i les seves filles, posteriorment els mossos pegaven a cops de porra als activistes concentrats, entre elles una embarassada:

Si remuntem encara mesos enrere ens trobem amb més del mateix. El 26 de gener d’aquest any els mossos feien fora de casa seva a la Luisa, una dona gran, malalta amb cadira de rodes i respirador al barri de Nou Barris.

Podria seguir explicant-vos desenes de casos més de desnonaments i aportant proves gràfiques durant aquesta pandèmia, però no acabaria mai aquesta editorial. Amb tot això m’he adonat que la moratòria dels desnonaments no és cap mena de salvavides ni de protecció per a les famílies més vulnerables.

Tot plegat em sembla una autèntica vergonya. No hi ha beneficència, ni estat del benestar. Algues persones passen tota la vida lluitant enmig d’un mar de problemes. Ni arribar a final de mes, ni omplir la nevera de casa, ni tan sols gaudir d’una vida digna.

A on van els nostres impostos? Volem una societat on els diners i les coses materials valguin més que les persones? Hem de permetre que deixin al carrer a famílies, dones grans, persones malaltes, al servei de grans propietaris i constructores?

Ajudeu-nos a mantenir viva l’Alerta a lalerta.aixeta.cat/subscriptions https://t.me/lalerta

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments