EDITORIAL | Quan informarà TV3 dels desnonaments?

Portada de Lorena Sopena

Els desnonaments són, amb els suïcidis, el tema tabú a les grans cadenes de televisió que com a molt ofereixen xifres macroscòpiques i no donen a l’audiència una informació suficient del drama que suposa que, de mitjana, cada hora d’aquest 2020 una família s’ha quedat sense casa.

Tampoc interessa mostrar com es fan servir els recursos públics pels interessos privats dels grans bancs. La policia autonòmica catalana és l’encarregada d’executar sense pietat aquests desnonaments, molts cops fent servir l’ús desproporcionat de la força contra els activistes que intenten parar l’ofensiva.

Suposem que a les grans cadenes, com “la nostra” TV3, tenen coses més importants a explicar que milers de famílies que viuen en la pobresa més extrema, sense cap ingrés ni ajuda, que no poden trobar una feina en aquests moments de crisi, són expulsats dels seus habitatges.

Però com aus carronyaires corren a cobrir la “bonica història” de com una fotografia ha permès una persona recuperar el seu habitatge. Només una fotoperiodista, de manera altruista, es va apropar per mostrar al món el drama d’un desnonament d’una família amb tres menors, un d’ells un nadó. Desenes de mitjans van anar àvidament a explicar com havia pogut recuperar el seu pis de les urpes d’un malvat banc.

A les redaccions d’aquests grans mitjans hi falta més humanitat i menys intervencionisme polític. No pot ser que els consells d’administració dels mitjans de comunicació públics siguin escollits a dit pel govern de torn. No pot ser que els polítics puguin intercedir en el quart poder. Però no ens hauria d’estranyar, donada la tendència a no separar els poders a l’estat espanyol.