EDITORIAL | Acabar amb el model de Glovo és un pas per acabar amb la precarització laboral

Ahir el Tribunal Suprem va marcar jurisprudència al sentenciar que els “riders” de Glovo, els seus repartidors, eren falsos autònoms i l’empresa els havia de regularitzar. Aquesta decisió arriba després de mesos i mesos de protesta per part dels repartidors d’aquesta empresa per ser considerats treballadors, tenir un contracte, cotitzar a la Seguretat Social i gaudir dels drets i deures dels treballadors.

Això que sembla tan simple, digne i lògic no agrada a les oficines de Glovo, que veu com es desmunta el seu model de negoci: poder oferir un servei a domicili a un cost ínfim gràcies a no haver de pagar la seguretat social o nòmines als seus repartidors. Aquests havien de donar-se d’alta d’autònoms i havien de pagar l’IRPF, l’IVA i la temuda quota de la seva butxaca. Això feia que molts o desistissin pels baixos beneficis o passessin a cobrar-ho en negre.

I aquí ve el problema principal, si ja com a autònom pràcticament no tens dret a res (baixa per malaltia, atur, pensió,…) si ho cobres en negre, ja no tens dret a res més que rebre una agradable notificació d’Hisenda multan-te per no declarar els ingressos.

Per això és tan important acabar amb aquests models de negoci que es beneficien del “si no ho fas tu, hi haurà milers fent cua pel teu lloc de feina” que, com ha passat també amb els repartidors d’Amazon o els conductors d’Uber, veuran com l’empresa cada cop els anirà retallant més i més la línia d’ingressos a mesura que guanyin popularitat.

També posa al descobert les misèries dels autònoms de baixos ingressos

L’estat espanyol té la quota d’autònoms més alta de la Unió Europea, de 286€ al mes. La majoria dels països té quotes ínfimes o proporcionals amb els beneficis. L’explicació és senzilla: a través de la quota d’autònoms estem finançant la Seguretat Social, pilar bàsic de la sanitat gratuïta i universal a Espanya.

Però la realitat és que és un mur difícil de superar pels que intenten emprendre i la reducció de quota els dos primers anys no és una solució suficient per resoldre el problema. Molts es veuen abocats a treballar en negre per no haver de pagar l’estratosfèrica quota i els imposts associats (IVA, IRPF,…).

Això nodreix els milers de milions de diner negre que es mouen anualment a l’estat espanyol i que sortirien a la llum (i tributarien) si els autònoms amb baixos ingressos (menys de 1000€ al mes, per exemple) paguessin una quota proporcional als seus beneficis com es fa a Irlanda, on es paga un 5%.