El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destina 1 milió d’euros a persones refugiades que queden fora del programa estatal d’acollida tot i estar en situació de molta vulnerabilitat. Aquest milió reforçarà els serveis socials bàsics dels municipis que fan acollida de persones refugiades perquè puguin seguir atenent els que queden fora del circuit estatal.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha explicat aquest dijous en comissió parlamentària que a l’Estat és relativament fàcil ser sol·licitant d’asil i demanar refugi un cop dins el territori, però quan es resolen aquestes sol·licituds és dels països amb més denegacions, “i això acaba abocant a moltíssima gent a la irregularitat”. “Estem molt preocupats per l’alt nombre de denegacions de refugi en persones que ja estaven fent el procés d’acollida. Em sembla molt deslleial”, ha lamentat, ja que s’expulsen del sistema de protecció estatal i queden a cura dels serveis socials bàsics dels municipis.

A això s’afegeix que el govern de l’Estat ha accelerat el temps de resolució, incrementant així les denegacions: “Ens trobarem el 2021 amb al voltant de 1.000 persones denegades que quedaran sense papers, i que d’estar en un programa d’inclusió quedaran al carrer, i que moltes d’aquestes són persones amb discapacitat i amb traumes”.

En el mateix sentit, diverses entitats gestores del programa estatal d’acollida a persones refugiades van fer arribar al Departament la seva preocupació per l’alt nombre de denegacions de les sol·licituds d’asil i la incertesa sobre la continuïtat de moltes persones en el programa durant el 2021. S’han detectat diversos casos de persones en situació de molta vulnerabilitat que, sortint d’aquest programa, són derivades directament als serveis socials.

Després d’analitzar i escoltar la situació d’aquestes entitats, hem vist la necessitat de reforçar els serveis socials dels municipis que acullen persones refugiades perquè puguin donar suport a les que es troben en la situació més vulnerable. “No ens corresponia competencialment perquè era un programa de l’Estat, però crec que ho hem de fer. Hem posat una addenda addicional al contracte programa als municipis que tenen aquests equipaments de refugi, i posarem un milió d’euros distribuït proporcionalment al nombre de refugiats que tenen aquests municipis per donar-los suport”, ha explicat Amorós.

Les accions que realitzaran els ens locals que rebin el finançament del Departament són les següents:

• S’establirà un contacte regular amb les entitats socials que gestionen el programa estatal d’acollida a persones refugiades en l’àmbit del seu territori.
• S’identificaran els casos de persones demandants de protecció internacional que han vist denegada la seva sol·licitud i han estat expulsades del programa estatal.
• S’avaluarà la situació de vulnerabilitat d’aquestes persones per tal de prioritzar l’actuació en aquells casos que presentin una situació de més vulnerabilitat extrema. Es tindran en compte criteris de prioritat que indiquen una vulnerabilitat alta, com el fet que siguin persones amb problemes greus de salut física i mental, amb discapacitat, víctimes de tràfic i/o transsexuals, així com famílies amb menors a càrrec sense opció d’habitatge.
• S’assignaran a aquestes persones recursos residencials, de suport alimentari i/o altres tipus d’ajuts econòmics per tal que restin ateses les seves necessitats socials bàsiques.

Traspàs de recursos

Davant del fet que hi ha persones en extrema vulnerabilitat que queden fora del circuit estatal, des del Govern de Catalunya reclamem al Govern de l’Estat que no es desentengui d’aquest col·lectiu i que aporti el finançament necessari fins a la seva plena inclusió a la societat catalana. En aquest sentit, reclamem que es faci efectiu el traspàs de recursos de l’Estat a la Generalitat per a l’acollida de refugiats, inclosos els fons europeus perquè puguin gestionar-se des de Catalunya, en exercici de les seves competències d’acollida. El secretari Oriol Amorós ha reiterat que hi ha una vintena de sentències de diversos tribunals que indiquen que Catalunya té aquestes competències, així com recull la legislació: “Hi ha un bagatge jurídic importantíssim i un marc competencial que no s’està complint, i esperem que aquest sigui l’any en què ho podem resoldre”.

Ampliació del finançament

Aquest milió d’euros forma part de la nova ampliació de 40 milions que hem fet al contracte programa de serveis socials amb els ens locals per fer front a les conseqüències de la covid-19 (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/389478/treball-afers-socials-families-reforca-40m-euros-financament-als-locals-front-limpacte-social-covid-19).

Aquesta ampliació se suma al finançament que des del Departament destinem a l’acollida de persones refugiades, duplicant la partida per ajuda a refugiats dins el contracte programa. Així, aquest milió d’euros per a diversos ens locals per a fer atenció a denegacions d’asil a persones en alta vulnerabilitat se suma als 915.462 euros destinats aquest any a l’ajuntament de Barcelona per a l’acollida integral (dins el Servei d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats, SAIER) i 23.330 euros per a actuacions d’altres ens locals. El 2019 es va destinar des del Departament 1,06 milions d’euros a entitats que treballen per l’acollida de persones refugiades a Catalunya, inclosos projectes d’acollida integral, sensibilització, reparació mèdic-psico-social, formació laboral i acció comunitària, entre d’altres.

A Catalunya viuen un total de 2.925 persones refugiades acollides dins el programa de refugi, davant les 28 que hi havia el 2015. Les prop de 3.000 persones acollides a Catalunya suposen prop d’un terç (32%) dels 9.129 refugiats acollits al conjunt de l’Estat.