fa 5 anys

TESTIMONI | Alguns xòfers haurien fet mans i mànigues perquè els assistents no arribessin a l’acte de Perpinyà

Escric aquest missatge amb l’ànim que arribi al màxim de gent possible. És la meva experiència i, naturalment, la meva opinió respecte als esdeveniments que es varen produir en el dia d’ahir en el viatge a Perpinyà en un dels autocars organitzats per l’ANC. Sortíem de BCN a les 7 del matí des de Sagrada Família. Vàrem […]

Escric aquest missatge amb l’ànim que arribi al màxim de gent possible. És la meva experiència i, naturalment, la meva opinió respecte als esdeveniments que es varen produir en el dia d’ahir en el viatge a Perpinyà en un dels autocars organitzats per l’ANC. Sortíem de BCN a les 7 del matí des de Sagrada Família. Vàrem […]

Escric aquest missatge amb l’ànim que arribi al màxim de gent possible. És la meva experiència i, naturalment, la meva opinió respecte als esdeveniments que es varen produir en el dia d’ahir en el viatge a Perpinyà en un dels autocars organitzats per l’ANC. Sortíem de BCN a les 7 del matí des de Sagrada Família.

Vàrem passar la frontera sense cap dificultat (per sort) sobre les 9 i vam fer “parada tècnica” de mitja hora a la Porta Catalana. Cap a tres quarts de 10 ens vam posar en marxa de nou i vam trobar una mica de retenció al peatge (cosa de 10 minuts). Fins aquí tot normal…

A partir d’aquí, el nostre autocar se situa al carril dret i correm alguns quilòmetres fins que quedem retinguts en el carril. Com és normal, ningú dona importància al fet que el xofer no canviï de carril per allò de què, quan canvies, sempre és l’altre el que corre més que el teu. Després d’uns 20 minuts en aquesta situació, comencem a observar que mentre nosaltres no avancem ni un pam, pel carril de l’esquerre anaven avançant-nos infinitat de vehicles (autocars, camions, etc.).

Quan ho fem notar a les voluntàries de l’Assemblea Nacional Catalana, ens diuen que a l’altre carril no poden sortir per la nostra sortida perquè els fan desviar…. (No sé d’on treuen aquesta informació). Quan demanem al conductor que canviï, diu que ell està al carril correcte, que són els altres que no ho fan bé. El nostre carril no avança més que un metre cada quart d’hora….

Veient la velocitat que duien els vehicles de l’esquerra, seguim demanant, més insistentment, al conductor que canviï de carril. Sense resposta. Després de la sort que havíem tingut a la frontera de no haver estat retinguts pel control de la policia espanyola, no podíem creure que ens retingués el nostre propi xofer. La cua formada al carril de la dreta, semblava feta expressament perquè aquella colla d’autocars no arribessin a bon port.

I així va ser, a les dues passàvem per davant del recinte dels actes i allà el conductor va dir que no podia parar. Va tirar 3 kms enllà i va obrir portes. Abans que poguéssim baixar tothom, va tancar portes dient que un gendarme li havia fet arrancar…. Va tornar a obrir portes a 5 kms del recinte i allà vàrem baixar la resta. Com que havíem de tornar a l’autocar a les 5, disposàvem de 2 hores per caminar 5 kms d’anada + 5 de tornada, i alguns de nosaltres no ens vam veure en cor…

Mentre passejàvem per passar l’estona, vam observar que el nostre conductor i altres, mentre anaven menjant, anaven tirant bosses, llaunes, carmanyoles de plàstic, directament a terra sense miraments. Quan una companya els va increpar li van contestar, fent-ne befa, que “esto lo hace el independentismo“, i quan una altra els va dir, “quina vergonya!”, li van contestar “verguenza es que nosotros tengamos que estar aquí tantas horas“.

Passades les 5, quan ja van anar tornant els companys que s’havien animat a caminar fins al recinte d’actes, vam haver d’esperar que els altres autocars que estaven situats davant nostre desbloquegessin el pas per poder sortir (eren prop de les 7 de la tarda quan arrencàvem cap a Barcelona). En resum, havíem fet el viatge a Perpinyà i no sols no vàrem poder gaudir del contacte amb els “nostres”, i tot havent tingut la sort de no haver estat retinguts per la policia espanyola, vam haver de patir la desconsideració, la supèrbia i l’escarni de la persona que havíem contractat per dur-nos.

Arribàvem a la Sagrada Família a dos quarts de 10 i ja us podeu imaginar amb quins ànims. Tot i que el mal ja està fet, serveixi aquest testimoni perquè, un cop més, ens adonem d’amb qui ens estem jugant el futur i qui hi ha assegut a l’altra banda de la taula. I a les persones encarregades de llogar els autocars, que tinguin en compte amb quines empreses tracten i el pa que si dona entre el personal que tenen contractat (no sempre, afortunadament).

He volgut ser breu però no ho he aconseguit i encara crec que em deixo coses al tinter.

Total, aquí ho deixo i us agrairia que ho féssiu córrer, només perquè la gent s’informi del que està passant.

Ens ha arribat aquest testimoni anònim a través del bot de Telegram. Hem trobat interessant publicar la seva versió dels fets perquè si hi va haver mala praxi per part dels conductors d’autocars això hauria de ser un fet denunciable (pel fet que no ha complert amb el servei pel qual se l’ha contractat).

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments