“Stritennya”: la festa de la reunió malgrat la guerra

Text: Andrea Gabarrò | Fotos i Video: David Melero

Es dibuixa entre una verda esplanada vestida de neu un edifici blanc format per múltiples siluetes cilíndriques i rectangulars de diferents altures, coronat per quatre cúpules daurades i lluents de les quals erigeixen creus.

Crida l’atenció una fila de persones dirigint-se a les portes de l’Església Rizdva Presviatoyi Bohorodytsi (Església de la Nativitat de la Santíssima Mare de Déu) en el districte de Sykhiv, a Lviv, una ciutat a l’oest d’Ucraïna. Formant un semicercle, es paren totes al voltant d’un sacerdot vestit amb una sotana blanca i un bonet negre. Al seu costat, un crucifix daurat del qual penja una corona de flors, imatge que confronta els sacs blancs de sorra que jeuen sobre el sòl a pocs centímetres, que queden en un segon pla. Encara que avui, 15 de febrer, es compleixi gairebé un any de l’inici de la guerra, els devots acudeixen a l’Església a celebrar “Stritennya”, que significa “la reunió”.

“Stritennya” és una festa cristiana celebrada pels catòlics i per alguns ortodoxos i commemora quan els seus pares van portar el nen Jesucrist al temple de Jerusalem, que va tenir lloc quaranta dies després del seu naixement i 32 després de la circumcisió. En aquest dia, llavors, es reuneixen l’Antic i el Nou Testament. Però aquesta paraula no té només un significat religiós, sinó que, adquireix un nou significat dins la cultura pagana i s’associa a la trobada entre l’hivern i la primavera.

Els espectadors subjecten amb força els ciris color ocre encesos, procurant protegir-los del fred hivernal perquè la seva llum no se sufoqui, mentre que entonen ràpides oracions. I és llavors quan el ritual té inici: hisop en mà, el capellà comença a consagrar els candelers. De fons, una música la lletra de la qual resulta indesxifrable per a aquells que no parlin ucraïnès. Aquells ja satisfets amb la protecció de Déu oferta per l’aigua beneïda emprenen el seu camí cap a fora del recinte. Els altres continuen expectants a la continuació de la cerimònia, impassibles al fred i la brisa de l’Europa de l’est.

La cerimònia continua a l’interior de l’església. Una vegada travessat el llindar de fusta en el qual molts es detenen a fer-se el senyal de la creu, s’adverteix un acolorit escenari en el qual predominen els ocres, groguencs, blaus i vermells. Amb aquesta paleta es dibuixen a les parets escenes litúrgiques, il·luminades per tènues llums blanques i groguenques. A esquerra i dreta, uns passos més enllà de la porta, persones escrivint els seus desitjos de present i futur, esperant que es compleixin de manera imminent. Es consumeixen lentament les fines espelmes que alguns encenen al senyor i als caiguts que cada dia deixa aquest conflicte armat des del passat 24 de febrer.

Entre mans nervioses que desplacen una per una les boles unides per un filament i veloços llavis que mussiten pregàries en ucraïnès, salta a la vista la imatge d’una llarga cua que precedeix –per a imitar la seva acció- a una dona major besant la imatge de Maria i el seu fill. Darrere, múltiples persones en genuflexió expiant els seus pecats i deixant anar les seves preocupacions.

I de sobte, entre l’aldarull que ocasiona el ritme dels passos barrejat amb les oracions, s’adverteix una veu, greu però assossegada. És el capellà, que inicia la missa, com cada 15 de febrer, encara que aquest no sigui un 15 de febrer qualsevol.

En el camp religiós, es coneix com a ortodoxes a aquelles religions o vessants d’una religió que s’adhereixen a les tradicions originals i rebutgen les versions més modernes o les reinterpretacions del culte, preferint cenyir-se a la tradició religiosa “original”.

Segons l’informe Specifics of religious and Church self-*determination of citizens of Ukraine: trends 2000-2021, sobre Religió i Església en la societat ucraïnesa en 2000-2001, de Razumkov Centri, l’església grecocatòlica compta a Ucraïna amb unes 3.400 parròquies, amb prop de 3.000 sacerdots, del total de 4.800, i entorn de 1.100 religiosos i religioses (1.300 en total). Constitueixen el 8,8% dels ucraïnesos catòlics, que al costat del 0,8% dels llatins, arriben gairebé al 10% de la població ucraïnesa.