fa 11 mesos

ENTREVISTA: “Si s’hagués actuat amb rapidesa tot seria diferent, hi hauria menys morts”

Parlem amb la Didem, voluntària de l’organització governamental AFAD especialitzada en la gestió de catàstrofes. El desastre perdura.

Parlem amb la Didem, voluntària de l’organització governamental AFAD especialitzada en la gestió de catàstrofes. El desastre perdura.

Per Daniel Vázquez Ros i Júlia Cussó Melero

Un extens núvol de pols produït per l’enorme quantitat de runa acumulada als carrers, l’olor a la mort i la respiració continguda de molts ciutadans, a l’espera de saber quelcom sobre els seus éssers estimats encara desapareguts vuit dies després de la gran sacsejada. Aquest és l’ambient que es respira a la irreconeixible ciutat de Kahramanmaraş, situada al sud-oest de Turquia i a uns 35 km al nord-oest de l’epicentre del primer sisme (7,8 a l’escala de Richter). D’entre la multitud concentrada a una de les places més concorregudes de la ciutat, ara habilitada com a camp de refugiats improvisat, destaca l’armilla taronja de la Didem (34), voluntària de l’organització governamental AFAD (Presidència de Gestió de Desastres i Emergències), especialitzada en la gestió de catàstrofes. El seu rostre fa evident el cansament que duu acumulat, ja que treballen incansablement, dia i nit, des del primer dia. D’Istanbul, enginyera de programari i noucasada, ha deixat tota la seva vida per venir a ajudar en un moment tan delicat per milions de persones. Després de passar els primers dies a Maraş, la Didem es dirigeix més cap al sud, cap a la ciutat de Hatay, a tan sols 15 km de la frontera amb Síria. Allà, l’AFAD té una de les seves bases i actualment funciona com a eix vertebrador de l’ajuda humanitària de la zona. Parlem amb ella perquè ens expliqui com treballen diàriament, però sobretot per saber com estan gestionant aquesta greu crisi humanitària.

1.- Des de quan ets voluntària de l’AFAD? Per què la vas triar com a organització per a ajudar a la gent i no una altra?

Fa anys que intento donar suport a projectes de responsabilitat social en diferents organitzacions, com ser professora voluntària al Municipi Metropolità d’Istanbul per a nens amb discapacitat visual. A més a més, sóc socorrista de primers auxilis. Així doncs, vaig decidir dur a terme aquest tipus de projectes de forma més professional i vaig entrar a l’AFAD fa tres anys. Quan vaig sol·licitar entrar-hi, vaig pensar que em trobaria amb una organització més estructurada i programada del que en realitat és, ja que és una organització governamental.

2.- Com ajuda l’AFAD a la població? Com és el dia a dia d’un voluntari?

L’AFAD té unes certes responsabilitats en les situacions d’emergència. En primer lloc, ha de tenir un full de ruta per a casos com inundacions, terratrèmols o incendis. Ha de formar al personal destinat a la cerca i salvament o a l’extinció d’incendis. En cas de catàstrofe, ha de saber qui farà què, presentar immediatament el pla d’acció i arribar fins a les víctimes. Així mateix, després de la desgràcia, ha de coordinar la rehabilitació i permetre que les víctimes tornin a la vida normal al més aviat possible.

3.- A part de voluntària, ets local. Com t’ha afectat personalment el terratrèmol?

És una catàstrofe que va més enllà de la nostra comprensió. Hi ha una gran destrucció que afecta 10 ciutats al mateix temps. Sento una profunda impotència i incapacitat. Encara ressonen a les meves oïdes els crits que s’eleven al mateix temps des de totes bandes. No és una persona, ni cent, milers de persones… Dones, nens, bebès, pares… He vist pares que intentaven treure als fills d’entre la runa amb les seves mans. He presenciat coses que només podem concebre en les escenes de batalla de les pel·lícules. Mai oblidaré aquesta impotència. I la meva ràbia creix dia a dia.

4.- L’AFAD treballa amb organitzacions internacionals?

Pel que sé, treballa amb alguns municipis i organitzacions de la societat civil com l’AHBAP, fundada per Haluk Levent, un famós cantant turc. Durant el procés, l’AHBAP ha treballat de valent i lliurat ajuda humanitària a molts llocs. Però, com res de l’organització és transparent, mai coneixem les relacions exactes ni l’estratègia de coordinació amb les organitzacions internes. Són els voluntaris els qui realment estan treballant sobre el terreny. L’AFAD ni tan sols pot coordinar la logística de l’ajuda. Així que puc dir que, en realitat, l’AFAD no gestiona el procés, sinó que cada organització interna gestiona els seus propis processos. Així va ser el primer dia i així continua sent avui dia.

5.- L’AFAD ha rebut ajuda humanitària estrangera? Quins són els països que més han col·laborat?

No puc dir un país en concret, però el Ministeri de l’Interior va declarar el nivell 4 d’alarma i això significa petició d’ajuda internacional. Cap país va romandre indiferent a aquesta crida. Vull donar les gràcies a tots.

6.- A causa dels terratrèmols, heu notat un augment de voluntaris en l’organització?

Desgraciadament sí. Dic desgraciadament perquè això ha provocat una descoordinació de la gent i ha fet ombra al personal qualificat. Puc entendre a la meva gent, han actuat amb l’instint de fer alguna cosa, però en aquest punt l’AFAD ha tornat a fracassar. Ha instat la gent a anar a la regió, però mai ha pogut coordinar-los. Ni tan sols ha registrat a les persones que hi acudien. Tampoc ha avaluat les seves capacitats. S’ha limitat a transportar a centenars de persones que mai han rebut formació sobre cerca i rescat i que, per tant, no serveixen de massa. A més a més, ha deixat desatesa a tota aquesta gent. Recordo a moltes persones que em preguntaven què fer. L’AFAD simplement ha amuntegat a la gent per a fer un espectacle i no els ha coordinat. Cada persona decidia per si mateixa les tasques a realitzar. Aquesta inconsciència de l’organització pot haver augmentat els saquejos al voltant dels enderrocs.

7.- Com valores l’actuació del govern en aquesta crisi? En la teva opinió, quines coses s’haurien d’haver fet d’una altra manera?

Podria escriure pàgines sobre aquest tema. Ja sabreu que el nostre Govern fa vint-i-un anys que és al poder. Des de fa molt de temps, ja sabem que tots els organismes governamentals estan plens de gent poc qualificada, només estan en aquesta posició per a guanyar més i més. Sí, ja ho sabíem, però hem comprovat les conseqüències d’això en el terratrèmol de Maraş de la manera més dolorosa. La falta de capacitat de coordinació de l’AFAD ha costat la vida de molts dels nostres. Això és terrible i inacceptable. Tenim constància que molts equips i cotxes de cerca i rescat es van quedar esperant durant els dos primers dies del terratrèmol perquè no hi havia ordre. Si s’hagués actuat amb rapidesa el primer dia, el resultat podria haver estat molt diferent, molts dels nostres podrien haver sobreviscut. Adıyaman i Hatay són les ciutats que han experimentat amb major cruesa els resultats d’aquesta incompetència, l’ajuda va arribar a la regió dies després. Per cert, parlo del centre de les ciutats, podeu imaginar-vos l’estat dels pobles. Han passat molts dies després del terratrèmol i res ha canviat, el caos del primer dia no ha desaparegut en cap moment.

Per si el fracàs en la cerca i rescat no fos suficient, també s’ha produït el problema de l’habitatge. Avui, encara hi ha gent que no pot aconseguir tendes de campanya i que intenten construir llocs on refugiar-se amb els seus propis mitjans. No sé si heu sentit mai a parlar de Türk Kızılayı (organització de la Mitja Lluna Roja), la nostra major organització humanitària arrelada en el segle XIX. Avui dia, també està plegada de persones poc qualificades col·locades pel govern. Han protagonitzat un escàndol inacceptable en aquest desastre, la venda de tendes de campanya a una organització benèfica (AHBAP) en lloc de donar-les a persones amb necessitats urgents. 2.050 tendes per un valor de 46 milions de lires turques (uns 2,4 milions de dòlars). El cap de la Mitja Lluna Roja va confessar aquesta corruptela i segueix al càrrec. És vergonyós, però actualment el govern encara no pot resoldre el problema de la nutrició i l’aigua. En un programa de caritat secundat per l’executiu, s’han donat 115 mil milions de lires turques, però la gent continua pidolant les necessitats bàsiques com el menjar. No tenim ni idea de per a què s’utilitza la donació. Ja he parlat de la desorganització de l’AFAD detalladament. A Hatay, hem observat el caos junts. La distribució de l’ajuda humanitària encara no és sistemàtica i algunes persones tenen problemes per a aconseguir menjar calent. El govern està bloquejant conscientment les organitzacions d’ajuda alimentària dels municipis del partit de l’oposició. Això és clarament una falta d’humanitat.

Finalment, en cas de ser reelegit i tornar al poder, el govern exigirà diners a les víctimes del terratrèmol per a reconstruir els seus edificis. Suposo que el més vergonyós en nom de Turquia, és que hi hagi tanta destrucció i no hi hagi ni una sola dimissió en càrrecs del govern.

8.- Davant possibles futurs terratrèmols al país, creus que s’ha après la lliçó i es començaran a prendre mesures en la direcció correcta?

Turquia està en una zona sísmica activa i hi ha molts exemples de terratrèmols devastadors en la nostra història. Per desgràcia, el sisme de Maraş ens ha refrescat la memòria de la forma més dolorosa. Ens mostra que és més important prevenir la destrucció, que no pas actuar després de la catàstrofe. Avui dia, a Turquia, especialment a Istanbul, la gent intenta prendre precaucions individualment. Sol·liciten als ajuntaments que controlin els seus edificis, però mai és suficient. L’any 1999, vam patir un altre gran terratrèmol a Marmara, Gölcük. Malgrat els vint-i-quatre anys i les contínues advertències dels geòlegs sobre un possible gran terratrèmol a Marmara (Istanbul), encara no podem observar una preparació i precaucions actives i ràpides. Encara tenim molts edificis frèvols i hi ha molt poca adaptació dels existents. Arribem massa tard i personalment no crec que el govern tingui un pla d’acció per als possibles terratrèmols. Al contrari, ha provocat desastres en donar permisos als edificis il·legals amb l’amnistia zonal. I és molt dolorós, però mai estem segurs de la solidesa de les noves edificacions perquè no confiem en la fiabilitat dels controls durant les construccions. Vull pensar que aquesta vegada s’hagi après la lliçó.

9.- Pel que fa a les conseqüències del terratrèmol al nord de Síria, creus que la integració a Turquia d’aquells afectats i obligats a travessar la frontera està sent un èxit? O es necessita algun tipus de canvi perquè els resulti més fàcil?

No és necessari cap mena de canvi, en qualsevol cas el govern ja autoritza els immigrants a travessar les nostres fronteres. Però aquesta vegada hi ha un punt perillós. La nostra pròpia gent comença a sortir de Hatay per a la seva pròpia lluita per la vida, això pot causar un canvi en la població i les característiques demogràfiques de Hatay.

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments