Article de Laura Luque i David Melero

Les refugiades no tenien cap destí fixe, havien marxat d’Ucraïna amb el seu cotxe i els pocs diners de què disposaven, per buscar algun lloc segur on poder refer la seva vida. Es trobaven a Catalunya quan la nit de divendres a dissabte, després de proveir de combustible el vehicle amb què es desplaçaven, es van posar a dormir-hi a la mateixa benzinera. Poc després, un altre cotxe es va col·locar al seu costat i els ocupants d’aquest van començar a donar cops a l’automòbil de la família, per cridar la seva atenció.

La nena es va espantar i va cridar, així que la mare va sortir del cotxe i un dels lladres es va dedicar a parlar amb ella per despistar-la mentre que el seu company aprofitava per entrar i robar una bossa amb joies i diners.

Els mossos d’esquadra es van ocupar del cas i els van oferir una mica de menjar, però no en volien, estaven molt espantats. També els van explicar les diverses opcions que tenien al seu abast: ajudes, espais habilitats, traductor, etc. No tenien rumb ni objectiu definit, però se’ls va comentar que a la Plaça Espanya de Barcelona hi ha un lloc per tramitar els documents pertinents. Per altra banda, les autoritats van decidir fer una col·lecta de diners per intentar pal·liar les pèrdues materials de la família.