L’emergència sanitària que vivim t’ha fet reflexionar i veure quina classe d’estat defenses. El govern d’esquerres, l’autoanomenat més progressista de la història, es preocupa més de les empreses de l’IBEX que de tu.

Tu que tens suficient edat per recordar amb calfreds les rodes de premsa amb militars de blanc i negre ara tornes a veure’ls al capdavant de l’estat en una situació d’emergència. T’espanta l’autoritarisme i el militarisme que veus en directe per totes les cadenes.

Tu que vas celebrar la victòria de les esquerres amb l’esperança que aportaria un canvi real a l’estat espanyol. Ara veus com prefereixen ajudar als amiguets de les multinacionals abans que els treballadors com tu o els autònoms com el teu cunyat.

Tu que veus com el rei i el seu pare s’han embutxacat centenars de milions i com la premsa ha intentat tapar l’escàndol de corrupció amb tones de premsa groga sobre el coronavirus.

Tu que ets un treballador sofert, mileurista que va capejant com pot amb el cada cop més car preu del lloguer. Tu que veus que cada cop pots comprar menys coses amb un bitllet de 50€. Tu que no saps com cada mes has de pagar més per la llum, l’aigua i el gas.

Ara comences a veure que els independentistes tenien raó, que aquest estat és irreformable i no ha avançat gens des de la transició. Veus amb estupefacció com es fa bandera del nacionalisme per no aïllar el focus principal d’infecció: Madrid.

Veus com la pressió mediàtica i dels partits de dretes acovardeix al govern espanyol perquè no faci cas al president Quim Torra i tardi dues setmanes a prendre les mesures que els experts fa un mes que reclamen.

Tot en nom de la unitat de la pàtria. I et torna el record del col·legi amb els pupitres de dos en dos, la foto de Franco i José Antonio, la creu i el mestre educant-vos en la “Formación del Espíritu Nacional”.

I en un doble flashback recordes quan els grisos et van perseguir per repartir propaganda socialista i ho compares amb les càrregues policials que vas veure l’1O al col·legi del teu fill. Només era una votació simbòlica! T’exclames.

Res ha canviat, només s’han posat la disfressa de democràcia sobre les camises blaves i ens deixen triar quatre anys qui ha de continuar alimentant la màquina de corrupció sistemàtica en la qual s’ha convertit l’estat espanyol.

Que no passa res mentre ningú discuteix la doctrina estatal i deixa fer i desfer als poders fàctics per seguir mamant de la font inesgotable de diners públic. Però qui s’aixeca és ràpidament aniquilat com Gamonal, com Burgos, com els miners asturians, els indignats del 15M o els independentistes catalans. I aquests últims són els únics que encara resisteixen.

I te n’adones que l’únic focus revolucionari a tot l’estat espanyol són els independentistes catalans. I comences a indagar i descobreixes a Súmate i decideixes apuntar-t’hi, decidit a millorar la vida de tu i els teus. Perquè no importa sota quina bandera visquis, el que vols és viure i viure bé.