Què està passant a Bielorrússia?

Ahir va ser el cinquè diumenge consecutiu de protestes i manifestacions contra les accions del govern bielorús. Olga Chemodanova, portaveu del Ministeri de l’Interior, ha confirmat que ja s’han detingut gairebé 800 persones per a participar-hi.

El conflicte va iniciar el 9 d’agost, quan no es van reconèixer els resultats de les eleccions. És per aquest motiu que la Unió Europea està plantejant sancionar el país per falta de valors democràtics.

Aleksandr Lukashenko, president actual de Bielorrúsia, porta 26 anys al poder. Aquest ha prohibit totes les manifestacions que vagin en contra del seu partit. A més, el president ha advertit que detindrà els seus opositors i ja està responent amb una forta repressió.

Rússia, amb Putin com a cap de govern, està recolzant la seva posició i li dóna suport militar per enfrontar-se a les multituds que es manifesten. Un comunicat de la presidència russa va anunciar que “La part russa va confirmar la seva disposició de prestar l’ajuda necessària per resoldre els poblemes sobre la base dels principi del Tractat de la Unió Estatal i, si és necessari, a través de l’Organització del Tractat de Seguretat Col•lectiva“.

Els manifestants denuncien frau electoral, repressió i violència policial. Tal i com ha afirmat l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, a dia d’avui s’han produit gairebé 800 detencions i hi ha al menys 8 persones desaparegudes.

També es demana que es repeteixin les votacions de forma justa. Unes votacions que van desancadenar moltes protestes per possibles trampes per part del partit. Lukashenko és el president del país des de l’any 1994, quan va guanyar la primera votació des de la declaració d’independència.

Svetlana Tijanóvskaya, líder de la oposició, incita les manifestacions des de Lituània, on s’ha vist obligada a euxiliar-se. En les votacions del 9 d’agost, les dades oficials mostraven que havia obtingut un 10% dels vots, tot i que es desconfia d’aquesta xifra i es creu que era molt més elevada.

Per part de la Unió Europea s’està pactant sancionar al menys vint dirigents bielorrusos. Els ministres del Consell d’Assumptes Exteriors expressen que els dirigents han actuat amb una repressió violenta davant les manifestacions. Aquests també condenen la manipulació de les eleccions presidencials del 9 d’agost.

En principi seran una vintena els implicats en la sanció que imposarà la UE. Tot i així, Tomas Petricek, ministre d’exteriors txec, ha explicat que només es tracta d’una primera llista, que es podria ampliar si la situació a Bielorrússia es deteriora.

Entre les queixes destacar la situació econòmica del país, que és força crítica. Bielorrúsia té un nivell de pobresa força elevat i els seus ciutadans tenen un nivell de vida molt baix en relació a la resta de països que formen part del rànquing del PIB per càpita. Els ciutadans demanen que el govern prengui decisions

A les protestes s’hi suma la qüestió del coronavirus. Els manifestants consideren que no s’ha dut a terme una bona gestió i culpen l’estat per a falta de mesures i l’augment de contagis, que ha superat el milió aquest mes de setembre.