“Posant-ho en perspectiva, podem dir que som afortunats.”

Entrevista a Eloi Alcaide, President del Ball de Diables de Vila-seca. Ens parla de com s’ha viscut la COVID-19 dins del món del foc i durant el primer correfoc post coronavirus. Des dels inicis de la pandèmia la cultura popular ha quedat paralitzada totalment.

Us heu trobat entrebancs a l’hora d’organitzar el correfoc?

M’agrada més definir-ho com a dificultats. La situació actual és un gran entrebanc i ha suposat dificultats i molta capacitat d’adaptació. És un context tan variable i, a l’inici, tan poc reglamentat; que hem hagut d’afrontar canvis fins a darrera hora.

Quins i per part de qui, ajuntament, generalitat, diputació?

L’administració local no ens ha donat cap tipus de dificultat. L’únic gran repte que hem hagut d’afrontar en relació a l’Ajuntament ha estat el de la cancel·lació total de la Festa Major i la posterior reprogramació d’alguns dels actes troncals del dia 3 d’agost (Invenció del Cos de Sant Esteve) com ara el Correfoc. Va ser una decisió sobrevinguda i a la qual ens vam haver d’adaptar. Però més enllà d’això, hem trobat facilitats i una mesa de treball conjunt amb unes voluntats compartides.

Us han posat condicions per poder fer el correfoc?

Les condicions actuals per a la celebració d’actes de cultura popular de carrer són senzilles (jurídicament parlant) i clares: cal fer tot el possible per part de la organització per tal d’evitar grans aglomeracions. I, per part del públic, cal respectar el màxim possible les distàncies de seguretat i fer ús de mascaretes. Així que, d’entrada, havíem de trobar fórmules que permetessin garantir que això passaria. Més enllà d’això i de la seguretat dels participants del Ball, no hi ha hagut grans condicionants imposats.

Quines mesures heu pres per abans, durant i desprès del correfoc?

La decisió essencial és el recorregut, i crec que així serà per a tots els correfocs i cercaviles de foc que se celebrin d’ara en endavant (junt amb la participació de diversos balls). A diferència de qui hagi pogut venir a la Nit del Foc, que celebrem per Sant Antoni als carrers del Nucli Antic; en aquest cas hem hagut de fer el correfoc en una gran avinguda. L’Avinguda Ramon d’Olzina té una gran calçada central i, sobretot, voreres de gairebé 15 metres d’amplada a banda i banda de la calçada. A més, al llarg del seu recorregut passa per algunes de les places més grans del poble, com ara la Plaça dels Països Catalans, la Plaça del Parc de la Riera o la Plaça de Miquel Martí i Pol. Escollir aquest carrer és la decisió fonamental perquè ens permet esponjar molt el públic i facilitar que, per molt que hi hagi una bona assistència, es pugui garantir la distància de seguretat.

Pel que fa a l’organització interna, la Junta Directiva va redactar i aprovar un Protocol que regeix les actuacions que tinguem durant aquesta pandèmia. Aquest protocol -d’obligada lectura, compliment i validació per part de tots els integrants del Ball- definia les mesures de protecció individual abans i durant el correfoc, com es gestionaria el material o el repartiment de tasques, la definició dels torns d’accés al Local o les especificitats de l’actuació. Un cop llegit el Protocol, cada persona del Ball havia d’entregar un Certificat d’autoresponsabilitat en el qual garantia el compliment de totes les mesures -entre d’altres coses com, per exemple, l’absència de simptomatologia compatible amb la Covid-19-.

A grans trets, els diables passaven a estar obligats a dur boca i nas tapats durant tota l’actuació. El repartiment de pirotècnia pels lluïments conjunts es modificava per tal d’evitar aglomeracions al carro i l’encesa dels lluïments es passava a fer amb botafoc propi per tal de garantir més distàncies. Com que som un ball tradicional que sempre anem en formació, només calia esponjar encara més aquesta formació, de manera que les distàncies s’eixamplessin. I, pel que fa a tots els diables que no cremen, mascareta obligatòria. Aquestes només són algunes de les mesures per garantir que l’actuació mantingués el màxim possible la seva forma habitual però amb els adaptacions necessàries.

Com heu gestionat el tema dels productes desinfectants amb el foc i la pólvora?

Cada persona toca només el seu material. El seu vestit, la seva roba, la seva maça o el seu tabal. S’ho troba tot preparat en el seu lloc, distanciat suficientment de la resta de persones i, un cop acaba l’actuació, ho retorna al mateix lloc. És la Junta qui prepara i recull el material, amb les mesures adequades. D’aquesta forma no cal usar gels hidroalcohòlics en cap moment, que són el que implica risc. Cal recordar que, almenys en el nostre cas, tots els diables porten guants i que són propis de cada diable (igual com la resta de la roba).

Com ha afectat l’aturada forçada a la colla? I a nivell emocional, com estan els ànims dels membres de la colla?

L’aturada ha afectat als ànims, d’això no n’hi ha cap dubte. Però, posant-ho en perspectiva, crec que podem dir que som afortunats. El fet que la nostra Festa Major gran sigui per Sant Antoni Abat (17 de gener) ens va permetre gaudir de la festa amb total normalitat. L’eclosió de la pandèmia ens va agafar a la primavera, que és l’època en què celebrem el Sopar de la Colla pels volts de l’aniversari de la recuperació. De fet, aquest va ser el primer acte que vam haver d’ajornar. Després vam perdre les sortides a Montblanc (Dracum Nocte), Badalona (Festes de Maig), Sant Quintí de Mediona (Venite Venite) i Els Monjos (40è aniversari del Ball de Diables dels Monjos). A mesura que anaven arribant les cancel·lacions els ànims anaven decaient, però sempre vam dir a la nostra gent que no renunciaríem a la nostra Festa Major. Per això vam treballar incansablement amb la resta d’elements del Seguici i amb l’Ajuntament per tal de mantenir el màxim possible la Festa. Crec que el fet de plantar-nos en ple juliol amb la Festa Major programada ens va mantenir distrets i més animats. La cancel·lació total de la Festa per part de l’Ajuntament i sense el nostre consens va ser, segur, el pitjor moment. Però poder reprogramar el Correfoc (un dels 5 actes que organitzàvem enguany) ens ha permès “salvar” l’any. Confiem en que aquesta decisió i tota la feina feta serveixin, també, per assentar un precedent en el món de la cultura popular del foc. Hi ha una altra forma d’afrontar aquesta situació i esperem que així ho vegin a d’altres llocs. No podem seguir amb la hipocresia de cancel·lar les tradicions -sense buscar fórmules segures- i fer-ho des de les platges i les terrasses dels bars. Res ens animaria més que veure en més pobles i ciutats festes majors adaptades i menys de cancel·lades o ajornades.

Com heu portat aquests mesos de confinament i desconfinament sense tocar pólvora? Heu mantingut contactes amb altres colles amb una situació similar?

Hem intentat mantenir el contacte amb tota la gent que conforma l’entitat. Això sempre ho fem, però en aquest cas potser era més necessari. Com deia, hem mantingut contactes amb altres balls amb els quals teníem projectes a la vista per tal de veure com els afrontàvem. Però també hem estat en contacte amb balls de diables que ens preguntaven com enfocaríem la Festa d’estiu. Cada ball és una realitat totalment diferent, en funció de la realitat social del seu municipi i de la seva Festa. Però, malgrat tot, sempre va bé conèixer com es resolen en cada cas les particularitats de cada poble i ciutat.