Poble polonès: Onada de solidaritat i destí incert

Un article de Laura Luque i David Melero

A l’avió d’Amsterdam a Cracòvia es va asseure al meu costat una dona polonesa que, en veure la meva acreditació com a periodista reposant sobre la tauleta inclinable del seient, va iniciar una conversa que va durar més d’una hora.

L’Ania és llevadora, mare de 3 fills i viu a un petit poble que, segons explica, es troba a uns 250 km de la guerra. El dissabte passat va anar en cotxe a l’estació de Przemsyl, disposada a col·laborar en el transport dels refugiats ucraïnesos, però quan va arribar només es va trobar amb les persones que havien anat a fer el mateix que ella. Els punts de sortida estaven tan col·lapsats, que els trens van arribar amb retards de 15 hores. Aquesta setmana tornarà a apropar-se per intentar ajudar, ara ja sap que la millor manera és entrant a Ucraïna i portant a la gent en cotxe fins a Polònia, també es mostra totalment oberta a acollir a casa seva. Afirma que les autoritats permeten inclús que cotxes de 5 places portin, fins i tot a 11 persones, perquè ara l’important és descongestionar les fronteres i traslladar als refugiats a un lloc segur i calent.

Les temperatures allà són molt baixes i sobretot als nens els costa suportar-les, així que destaca que és imprescindible portar mantes, té calent i medicaments perquè la llarga espera a la intempèrie no resulti tan tortuosa. Comenta que aquest desastre ha provocat una gran onada d’unió i solidaritat al poble polonès, que ara intenta moure cel i terra per ajudar als seus veïns mentre lidia amb la por provocada per un destí incert.

“Els meus fills em fan preguntes que em costa respondre, com per exemple si serem els següents o quines mascotes podrem emportar-nos si ens toca fugir a nosaltres també”, explica intentant no enfonsar-se. Fa dies que no dorm i sap que almenys ella descansa sota la seguretat i escalfor de casa seva. Mentre s’eixuga les llàgrimes abans que puguin lliscar per les seves galtes, tot es torna més real, més cru i definitivament més amarg que el te negre que tenim al davant. L’Ania té ganes que es vegi que el que està passant és real i que rere els números hi ha cares, històries i persones trencades.

Avui al matí hem pogut comprovar aquesta solidaritat polonesa, visible a diversos punts com l’estadi municipal de Cracòvia, on policies i voluntaris han organitzat una recollida d’aliments i productes bàsics pels veïns refugiats. Actualment, hi ha diversos punts de recollida a la ciutat, com per exemple escoles o gimnasos. Abans de les 12 del migdia, l’hora acordada per començar a rebre qui pugui aportar l’avituallament necessari, ja arribaven diverses persones amb els seus cotxes i descarregaven caixes plenes de material bàsic com cigrons, bolquers, etc. Els policies ens expliquen que fa 5 dies que estan fent aquesta feina i que no saben fins quan caldrà seguir, depèn de l’evolució de la situació.

Per altra banda, asseguren que és molt probable que aviat hagin de començar a preparar certs espais per donar sostre a aquells que arribin fugint de la guerra. Es mostren compromesos i preparats, com si ajudar tant com es pot fos quelcom instintiu i alhora una activitat més que, malauradament, han hagut d’incorporar a les seves rutines.

Si voleu col·laborar i que puguem continuar fent la nostra feina, amb un donatiu mensual des de 2€ fins al que vosaltres vulgueu, estareu ajudant a fer millors cobertures, esdevenir independents i no dependre d’altres ingressos, moltes gràcies 👇

https://lalerta.aixeta.cat/ca/subscriptions