fa 3 setmanes

Parlem-ne sense tabús, el feixisme català i independentista, existeix.

Toca parlar del feixisme i l’ultradreta d’aquí, cosa que a molts no ens agrada.

Toca parlar del feixisme i l’ultradreta d’aquí, cosa que a molts no ens agrada.

En una societat on el feixisme avança sense límits als carrers amb plena i total impunitat, – només cal mirar el cas de Guillem Agulló tant actual aquests dies gràcies a la tasca de memòria i justícia de la seva família, i que amb l’estrena de la pel·lícula marcarà una fita per la lluita antifeixista en ser emès per tres cadenes públiques a la vegada- no ens podem permetre el luxe ni d’ignorar-lo ni de cedir-li espais, per petits que siguin. Ràtzies veïnals, persecussions, helpers, petits matissos que ens mostren al feixisme tocant a les portes, i que sovint, s’ignoren com el que són, i se’ls hi treu el valor i importància que tenen. Perquè no fer cara al feixisme des de tots els fronts és condemnar-se, i des del que ens toca a nosaltres, és col·laborar.

I toca parlar, toca parlar-ne de com a alguns sectors classistes de l’independentisme no els interessa la pobresa, ni les conseqüències d’aquesta, assenyalant de manera constant a les persones migrades, persones que els agradi o no, viuen aquí i són d’aquí.

De com s’han anat articulant i integrant en diversos espais, acusant (sembla una broma…) de feixistes a qui no vol compartir espais amb ells.
La ultradreta és una amenaça constant, no només per al poble català, qui menys en pateix les conseqüències i discriminació si ho comparem amb altres regions del món, o sense anar tan lluny, amb les persones racialitzades, minories, i altres sectors que només per això ja se’ls considera catalans de segona, o que directament, ni se’ls considera catalans. Persones amb les quals convivim, i que la seva ideologia, el feixisme, atempta directament contra els seus principis d’existència.


Toca parlar de com el fet que parlin català, i es facin dir Catalans, blanqueja la seva presència i se li resta importància. Toca parlar de com banalitzem el feixisme quan una cosa no ens agrada, i de com no l’assenyalem quan és obvi. Toca parlar del FNC i de com a mitjà i altaveu hem d’assumir el nostre error i responsabilitat, i mostrar un fantasma que recorre Europa, però, aquest cop, no precisament el que alguns desitjaríem.


Són temps convulsos i difícils, i en els que qui no té contradiccions, menteix. Però aquestes contradiccions, aquesta convulsió té uns límits que mai es poden sobrepassar. I n’hi ha qui s’aprofita per atacar, per atacar el què no els agrada, o el que no volen veure. I aprofitar la misèria del fals statu quo en el que vivim per treure’n profit.

Una mica de context:


Fa uns anys que la ultradreta és un perill imminent per la convivència a Europa, perquè aquest és el gran perill, no ho són les persones refugiades, ni les persones migrades, el perill sempre és qui veu un problema en lloc de veure una persona. Però en els darrers temps, i agitat i accelerat per la crisi econòmica del 2008 i ara de la Covid-19, l’amenaça és real.


A Bulgària, per posar un exemple, una coalició de partits d’extrema dreta liderada per Boyko Borissov, sosté el govern, un govern corrupte que persegueix l’ètnia gitana, entre altres col·lectius, no tan minoritaris en un país on se situen en un 10% de la població total. Bulgària només és un exemple, Hongria, Portugal, Xipre, Malta, Letònia, Lituània, Estònia, Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Àustria, Croàcia, Irlanda, Eslovènia, Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica, Grècia, Alemanya, França i, Espanya. Tots aquests països, membres de la UE tenen presència de partits d’ultradreta o en el govern, o en el parlament. Unes dades que ens haurien d’alarmar venint d’on venim, i havent passat tot pel que Europa va passar durant el SXX.
Però no cal anar tan lluny per trobar aquesta amenaça, a Catalunya hi ha feixisme, hi ha ultradreta i hi ha xenofòbia, i no ve dels Espanyols. No caiguem en el xovinisme, ni el bonisme dels Catalans i de la seva societat i causa, perquè la lluita no és aquesta, ni es pot defensar així. Perquè el feixisme, vingui d’on vingui, no és compatible amb cap dels nostres principis.

El feixisme ni aqui ni enlloc
Manifestació antifeixista i antiracista | Lorena Sopena


Però, com identifiquem el feixisme entre nosaltres?


Per la part què ens toca, primer, assumint els nostres errors. Dijous passat, aquest mitjà, que s’estava associant amb un altre, publicava un article d’opinió, que en la meva humil opinió un article venent les sigles d’un partit mai seran periodisme, titulat “El Front Nacional de Catalunya, l’alternativa nacionalista i independentista al processisme“. Una publicació de la que n’hem d’assumir l’error i el descuit, ser valents i dir “ens l’han colat”.
Aquesta publicació era una al·legoria directa al FNC, més que una opinió, un blanqueig i una crida a militar-ne, un cop molt dur que hem d’assumir i pair sense caure en el victimisme, i mirar de reparar.

I què és el Front Nacional de Catalunya (FNC)?


Primer de tot, per justícia i memòria, i per evitar confusions, cal repassar i esmentar el que va ser el FNC, una organització política catalana independentista i progressista fundada l’any 1940 a París per diversos membres d’Estat Català exiliats, que van treballar per la resistència francesa i l’espionatge britànic i que en els seus anys d’història fins a la seva integració en Esquerra Republicana de Catalunya el 1990, va ser partit i va fer servir (breument) la lluita armada, va lluitar en la clandestinitat per Catalunya, i per tots els Catalans (no només per alguns), per l’antifeixisme, per la justícia… I de la que dels seus últims anys caldria destacar-ne la participació en la candidatura electoral de Catalunya Lliure per les eleccions al Parlament Europeu l’any 1989, una candidatura que va ser impulsada pel sector vinculat al PSAN del Moviment en defensa de la Terra, va ser un any després quan el FNC va abandonar la coalició i es dissolgué, recomanant als seus militants integrar-se en ERC. El que per damunt de tot no era el FNC, cadascú mantenint les seves discrepàncies i diferències, era ni feixista, ni xenòfob


I ara parlem-ne clarament, que és l’actual FNC?


Si entrem a la seva web, desvergonyits, parlen de la memòria de i la història del poble català, de les seves lluites, sempre amb l’antifeixisme a la capdavantera, i del FNC autèntic i històric. Després de repassar la trajectòria del FNC fundat l’any 1940, conclouen:
Vint anys després d’aquest fet històric, el FNC ha tingut la necessitat de reaparèixer i tornar a combatre, aquest cop des de les institucions, per tal de salvar la llengua, la cultura i alliberar d’una vegada per totes la nostra nació del jou espanyol i francès.”


El que no expliquen en tota aquesta parafernàlia ben decorada és la xenofòbia i el feixisme, sí, feixisme, que impera entre els seus principis i militants. Es fan dir “hereus dels patriotes que l’any 1940 van agrupar-se sota un mateix front per combatre la dictadura militar de Franco”, però el centralisme i pluralisme no dogmàtic que diuen que representa, mostra unes mires masses obertes per una societat que sí és plural i diversa, i que trontolla davant de les actituds i intencions emmascarades d’algunes elits que més que construir, semblen voler destruir la lluita i la dignitat de milers de persones al llarg de la història en nom de Catalunya, i de la nostra llengua, i això no ho podem permetre.

El feixisme ni aqui ni enlloc
Concentració antifeixista en resposta a una crida racista | Lorena Sopena


Va ser l’any 2019 quan un cordó sanitari va posar en alerta l’antifeixisme a Ripoll amb l’entrada del FNC al consistori, JxCat, ERC i el PSC van fer un compromís per no pactar amb els vots de la formació. Avui dia, la formació només té una única regidora, es tracta de Sílvia Orriols:


“Mai no m’he considerat ni d’esquerres, ni de dretes, no tinc opinió respecte a tendències econòmiques i socials. Ni hi entenc de classes socials… Simplement sóc nacionalista, que, com indica el mot, és una ideologia basada en la defensa i estima d’una nació”.


Altres de les joies que en podem trobar:


“La seva defensa d’una Catalunya multicultural és en realitat la defensa de la mort de la nostra cultura, que minoritzada i desprotegida recula fins a percentatges denigrats”.


Òbviament, ells no es consideren feixistes. VOX tampoc, de fet, posats, n’hi ha gent que nega l’holocaust, o que no troba que sigui tan malament, però que no es considera nacional-socialista.


El FNC es consideren democràtics i humanistes, però m’agradaria aclarir que és l’humanisme; l’humanisme del S XV, nascut al renaixement, va ser un moviment de renovació cultural, una nova manera d’entendre el món. L’humanisme es va estendre junt amb la tolerància i una mentalitat més oberta, posant en el centre de la vida l’home i la persona, i no el teocentrisme, un moviment que promovia la llibertat i pretenia transformar les estructures medievals per adaptar-les a un tipus de societat més oberta i dinàmica, i sobretot, un moviment laïcista però que promovia la independència teològica de l’individu i la possibilitat de realitzar-se. L’humanisme representa un canvi de paradigma, i els canvis sempre han de ser per anar endavant però mai per anar enrere.


Però una nació no és construeix amb nacionalisme, com clama el FNC com a únic fi, ni amb “estima i defensa d’una pàtria”, una nació la construeixen les seves classes, les seves persones, les diferents llengües que hi conviuen, i sí també el Castellà, l’Àrab, l’Urdú, l’Ucraïnès… També totes aquestes llengües i orígens construeixen Catalunya; la seva classe treballadora, la que va sortir a defensar les urnes repetint el “no passaran” o la que s’hi va deixar la pell la setmana de la sentència. Una nació són els anys d’història que per a bé o per a malament han anat formant el que som ara, i ho seguiran fent. I la por al multiculturalisme, és xenofòbia. Perquè la nació que s’ha construït amb el pas dels grecs, dels romans, dels fenicis, dels àrabs, dels austríacs, dels francs… i també dels Espanyols, és la nació que ens estimem, i lluitar contra això, és lluitar contra un mateix. El Català no es conservarà per assenyalar i perseguir a les persones migrades, ni es salvarà per assenyalar als castellanoparlants, es salvarà per la seva gent, i aquestes persones, també són les meves. Que no ens enganyin, ni ens confonguin amb les sigles.


I sobretot, hem de continuar donant veu a qui no la té. Per això aquest canal, ara mitjà, sempre ha volgut estar a peu dels carrers, i no ens podem permetre que ens la colin. Sabem què és el FNC, però no sabíem quina capacitat “d’infiltració” podien arribar a tenir, ara sí. Assumim el nostre error, i ens disculpem amb la voluntat que els nostres lectors sàpiguen acceptar les nostres disculpes, oberts sempre a les crítiques i a construir.
Ens veiem als carrers.

El feixisme ni aqui ni enlloc
Manifestació antiracista ! Lorena Sopena

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
1 1 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments