fa 3 anys

L’inacceptable silenci dels polítics catalans

Des de fa dos anys el govern de la Generalitat en particular i JxCAT i ERC en general han anat amagant el cap a mesura que avançava el judici del procés. Hom podria pensar que era una estratègia per intentar rebaixar les penes o aconseguir una miraculosa absolució. Res d’això ha passat, ans el contrari. […]

Des de fa dos anys el govern de la Generalitat en particular i JxCAT i ERC en general han anat amagant el cap a mesura que avançava el judici del procés. Hom podria pensar que era una estratègia per intentar rebaixar les penes o aconseguir una miraculosa absolució. Res d’això ha passat, ans el contrari. […]

Des de fa dos anys el govern de la Generalitat en particular i JxCAT i ERC en general han anat amagant el cap a mesura que avançava el judici del procés. Hom podria pensar que era una estratègia per intentar rebaixar les penes o aconseguir una miraculosa absolució. Res d’això ha passat, ans el contrari. Però el silenci continua i com més va, més gran i sonor es fa.

Ja fa un mes de la publicació de la ignominiosa sentència als líders polítics i socials independentistes. En total 100 anys de presó per haver dissolt una manifestació uns, per organitzar un referèndum els altres. I el silenci continua. Els polítics catalans criden frases plenes de república però buides de contingut.

Les vulneracions dels drets humans més elementals se succeeixen amb els clamorosos casos de les immunitats dels eurodiputats electes. La justícia europea es comença a pronunciar però és inevitablement lenta i no podem esperar eternament.

Podríem pensar que hi ha una estratègia, un full de ruta comú o senzillament un pla traçat entre els tres actors polítics. A la pràctica no hi ha res més que un trist comunicat dient que la sentència és desproporcionada. Gràcies, ja ho sabíem. Què fareu per avançar fins a la República?

Bé, dir que no s’ha fet res seria mentir. Sí que han fet una cosa: deixar que la BRIMO faci el que vulgui, com vulgui i passant-se la llei, el protocol i el reglament per allà on vulgui. La fúria desfermada per la policia catalana no només hauria de suposar el cessament del conseller Buch sinó la destitució de la cúpula dels Mossos. No ens val dir que es revisaran unes quantes actuacions quan s’han buidat quatre ulls.

I mentre la policia catalana, coordinada perfectament amb les forces d’ocupació espanyola, reprimeix el dret humà bàsic de la manifestació el govern mira cap a un altre costat. Fins i tot van arribar a dir que carregaven pel nostre bé! En un país normal, Budó, no t’haurien cessat per aquestes paraules: hauries tingut la vergonya de dimitir.

I entre aquest silenci podríem pensar que hi ha una estratègia, un full de ruta comú o senzillament un pla traçat entre els tres actors polítics. A la pràctica no hi ha res més que un trist comunicat dient que la sentència és desproporcionada. Gràcies, ja ho sabíem. Què fareu per avançar fins a la República?

Si som en aquest punt és perquè volem la República Catalana per sobre de tot. Per sobre de personalismes, per sobre dels partits i per sobre les entitats. Estava clar que hi hauria damnificats durant aquest procés, però no ens podem aturar perquè ens hagin engarjolat a gent. Més aviat ens hauria de donar més força i ràbia per seguir empenyent.

I d’aquesta força i aquesta ràbia neix el Tsunami Democràtic, augmenta Anonymous Catalonia, tornen a ressorgir els CDR i eclipsen l’ANC i Òmnium. S’aconsegueix paralitzar l’aeroport, s’aconsegueix fer que el rei necessiti un desplegament mai vist de policies, s’aconsegueix fer de la jornada de reflexió una veritable festa i s’aconsegueix paralitzar la principal via de circulació durant tres dies.

Però també s’aconsegueixen petites victòries com les de la Meridiana, que porta tallant aquesta via d’entrada a Barcelona cada dia des de la publicació de la sentència. Petites victòries que demostren que ens hem tornat ingovernables i que ja no necessitem governants per seguir avançant. Ni catalans ni espanyols.

El poble català seguirà pressionant fins que els polítics catalans entenguin que l’única via transitable és la unilateral. Que l’única manera d’aconseguir obrir un diàleg és la confrontació amb l’estat espanyol fins que aquest cedeixi. I el poble farà el que ja va fer amb Montilla, amb Mas i amb Puigdemont: pressionar fins que accepti la voluntat popular o passar-los per sobre.

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
3 Comments
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments