fa 4 anys

Les petjades d’una guerra entre germans.

Més de 80 anys després, el poble català de Corbera d’Ebre segueix
recordant el desastre que va viure durant la Guerra Civil.

Més de 80 anys després, el poble català de Corbera d’Ebre segueix
recordant el desastre que va viure durant la Guerra Civil.

A la comarca de la Terra Alta, el riu Ebre troba el seu final a través d’un espai natural que desemboca en el mar Mediterrani. Una zona que, el 25 de juliol del 1938, va ser l’escenari d’una de les batalles més sanguinolentes de la Guerra Civil; la batalla de l’Ebre. Fins al 16 de novembre de 1938, 250.000 persones van combatre i com a resultat 30.000 d’elles van morir i unes altres 75.000 van resultar ferides. I precisament el poble de Corbera d’Ebre van ser un dels més afectats durant el conflicte.

Situat en un turó, el poble de Corbera es trobava al bell mig del front bèl·lic. La mitjanit del 25 de juliol de 1938, l’exèrcit republicà va travessar el riu Ebre per la zona de Mequinensa i Amposta. Tal com explica el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, l’ofensiva tenia els següents objectius: “frenar l’avenç franquista sobre València, una ciutat important per la seva indústria i el seu comerç; animar als republicans, silenciar a totes aquelles persones que es donaven per vençudes i, finalment, davant l’auge dels règims feixistes europeus, demostrar a les democràcies mundials que la República podia frenar al feixisme.

cases derruïdes del poble de Corbera.
Cases derruïdes del poble de Corbera. | Marina Ballester

Inicialment, l’operació va ser un èxit, però els franquistes van aconseguir resistir i la batalla es va convertir en una guerra de desgast que va durar 115 dies i va acabar amb l’exèrcit republicà. Això per Corbera, va suposar la ruïna.

-Maite Hernández: “Després de la guerra, la terra i estava infestada de cadàvers i el poble no podia viure d’elles”.

La seva població va patir molt durant tota la Guerra Civil. A l’inici del conflicte, es va produir una revolució proletària que va comportar l’expropiació de finques i l’assassinat d’alguns membres del poble com el mossèn. Però durant l’ofensiva d’Aragó, el poble va caure en mans franquistes. Va ser llavors quan es va empresonar i desterrar a tots aquells que havien estat implicats d’alguna manera amb la República. Tot i això, amb l’arribada de la batalla de l’Ebre, la situació es va agreujar.

Durant una de les ofensives, Corbera va ser derruïda per l’aviació Còndor alemanya. Ràpidament, els veïns van agafar el que van poder i es van refugiar a les coves i granges més properes al poble. Només 50 d’ells van decidir quedar-s’hi. Un cop passat el conflicte, alguns van decidir que mai més tornarien, però d’altres sí. Segons explica Maite Hernández Sahagún, antropòloga i membre de l’empresa Terra Enllà, que ofereix visites pels escenaris de la batalla, “durant els primers mesos, la població va reparar les seves cases com va poder i va malviure a partir de tot allò que els soldats havien deixat. Però el problema més greu va ser que no van poder treballar a les seves terres, ja que estaven infestades de cadàvers i material bèl·lic”.

Entrada del poble de Corbera d'Ebre.
Entrada del poble de Corbera d’Ebre | Marina Ballester

A partir dels anys 60, Corbera es va mudar una mica més avall del turó on estava situada inicialment per les dificultats que tenia per subsistir. Tot i això, el poble original es va mantenir com a testimoni de la guerra sobre els civils. Actualment, del poble vell només queden murs derruïts i façanes trencades; tot i que la guerra no ha sigut l’única causant del seu deteriorament. “Fins a l’any 1992, quan Corbera va ser declarada Bé d’Interès Cultural com a lloc històric per la Generalitat de Catalunya, no es va realitzar cap acció de conservació al poble. L’abandonament i el pas del temps també l’han corromput”, afirma la Maite Hernández. Així doncs, l’Església de Sant Pere, l’edifici més emblemàtic de tota Corbera, n’és un clar exemple d’aquesta decadència, ja que, tot i que ha tingut diverses remodelacions, el seu sostre va acabar caient.

– Maite Hernández: “Fins a l’any 1992, no es va realitzar cap acció de conservació al poble”.

Actualment, l’Associació del Poble Vell de Corbera lluita per mantenir el poble: “volem recuperar-lo i conservar-lo per deixar-lo amb les millors condicions possibles a les generacions més joves. No volem que es perdi o es deteriori més”. Per això, reclamen una intervenció urgent a les administracions públiques, ja que encara queda molt per fer allà.

En aquests darrers anys, a la història de Corbera se li ha donat visibilitat a través de museus i espais sobre la batalla de l’Ebre. Tot i això, tal com explica la Maite Hernández “per les terres de l’Ebre tothom coneix la història de Corbera, però si ampliem el radi, la història encara segueix sent desconeguda. Per això qualsevol intent de donar-li veu ens servirà per reconèixer qui som, d’on venim i què és el que no volem que torni a passar”.

Interior de l'església de Sant Pere.
Interior de l’església de Sant Pere | Marina Ballester

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
4 1 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments