Les dures conseqüències dels bombardejos russos a Kiev

Per David Melero

Molts edificis han estat bombardejats a Kyiv, capital d’Ucraïna. Desde fa poc més d’un mes, les tropes russes han avançat per diferents poblacions del territori ucraïnès ocupant-lo i provocant una massacre a base de bombardejos com podria ser el cas de Mariúpol, una ciutat completament arrassada on han ensorrant teatres, hospitals i molts altres edificis i espais emblemàtics de la ciutat.

La crisis migratòria provocada per la guerra creix de forma descontrolada. Si fa una setmana mentre érem a Odessa la xifra de refugiats s’apropava als 2,5 milions, avui ja sabem segons l’ACNUR que s’han superat els 3,6 milions de persones que busquen un lloc segur. Les dures imatges de la frontera de Medyka, frontera entre Polònia i Ucraïna, ubicada a 20Km de Przemyśl (Polònia) i a 80km de Lviv (Ucraïna) ens deixen molt clara l’evidència d’aquest èxode.

Són moltes les persones que s’han quedat a Kyiv tot i el constant bombardeig rus o els tiroteig que a les nits podem escoltar desde les cases. Hem parlat amb en Yuri, un ucraïnès que s’ha quedat sense casa i que s’ha apuntat a fer de voluntari logístic coordinat amb els militars, però sense entrar a les “territorial defenses” i sense haver d’empunyar una arma.

També hem parlat amb en Vitaly. Era a dins de casa seva quan de sobte les tropes russes van bombardejar el seu bloc de pisos. Per sort està bé i encara pot utilitzar el pis, però té por que tornin a llançar un míssil. Ara hi malviu sense calefacció ni electricitat a causa dels desperfectes.

En Vitaly i els seus veïns s’han de fer el menjar en una paella i un fogonet portàtil a fora de casa, de fet cuinen just al costat d’onva impactar el míssil, ens expliquen amb duresa mentre cuinen patates fregides. Les condicions de vida els ha canviat per complet el seu dia a dia. No obstant, segueixen allà esperant la fi d’aquesta guerra què, sense entrar en culpables i mirar el passat, són els de sempre qui en paguen les conseqüències: les persones.

Les desgràcies que estem trobant damunt del terreny són terribles. Si la primera quinzena de març veiem milions d’ucraïnesos a Polònia fugint de la guerra amb unes expressions facials que parlaven per si soles, ara descobrim unes persones encoratjades a quedar-se, però assumint uns riscos i unes conseqüències que podrien ser irreparables. Molts estimen al seu país, creuen en el seu govern i volen conservar la seva terra. La seva estima per la nació és una clara evidència que els empeny a aguantar i perseverar fins a l’últim moment.

Us mantindrem informats, recordeu que això està fet per freelance i que la vostre difusió és molt important. Gràcies i una abraçada.