fa 2 anys

La UE és “massa lenta” davant el ràpid avenç del coronavirus, segons els experts

Defensen que s’ha avançat en coordinació, però que s’ha tardat massa a prémer l’accelerador

Defensen que s’ha avançat en coordinació, però que s’ha tardat massa a prémer l’accelerador

La crisi desencadenada pel coronavirus torna a posar a prova la capacitat de resposta de les institucions de la unió europea (UE). Davant la pandèmia, els experts consideren que les accions de la UE no són ni tan ràpides ni tan contundents com haurien de ser. “Ha fet falta temps per avaluar l’amenaça. S’ha fet massa lentament, però cada cop hi ha més resposta comuna”, diu el director de l’oficina de Brussel·les de la Fundació Robert Schuman, Eric Maurice, en una entrevista a l’ACN en què apunta que “les autoritats sempre són lentes comparades amb el virus”. En canvi, el subdirector del Centre per a la Reforma Europea, John Springford, creu que no hi ha hagut “massa acció europea” i que la UE no ha ajudat prou als estats davant la crisi.

“Mai he cregut que la UE pugui donar completament una resposta a aquesta crisi, però no ha fet una bona feina facilitant la tasca als governs estatals”, defensa Springford, que remarca que han de ser els estats els que prenguin les grans decisions davant la crisi pel coronavirus. “El paper important de la UE és ajudar els esforços dels estats”, defensa.

Per contra, Maurice justifica el fet que la UE no hagi anat “prou ràpida” per la “naturalesa de l’amenaça” i perquè “el virus s’escampa molt ràpid”. “Sembla que les institucions són lentes, especialment la Comissió , però com pots decidir res sense fer consultes abans?”, apunta.

Defensen que s’ha avançat en coordinació, però que s’ha tardat massa a prémer l’accelerador

“És molt difícil coordinar els 27 i les diferents autoritats europees. El que veiem és un temps d’adaptació, però en algun moment trobarem l’acció coordinada, que ja ha començat”, afegeix.

La UE, absent en els primers dies de la crisiEl primer cas de coronavirus a Europa es va detectar el 24 de gener a França. No va ser fins al 21 de febrer que les autoritats italianes van informar que hi havia un focus a Llombardia i el govern italià va ordenar el confinament de les zones més afectades, que posteriorment es va estendre a tot el país.

Amb cada estat aplicant les seves pròpies mesures i Itàlia prenent decisions en solitari davant l’augment dels contagis, la Comissió es limitava a demanar “coordinació” i “proporcionalitat” davant les primeres restriccions fronteres a l’espai Schengen. No va ser fins la primera setmana de març, quan el risc pel covid-19 havia passat ja de moderat a alt, que la Comissió va recomanar aïllar les persones que havien estat a les zones afectades i va anunciar una inversió de 35.

000 milions d’euros per trobar una vacuna.Un mes i mig després que es detectés el primer cas de coronavirus a Europa, els líders de la UE es van reunir per primer cop a través de videoconferència per abordar l’expansió del virus en un context en què cada cop més estats imposaven restriccions a les entrades des d’Itàlia.

Des de principis de març la Comissió ha admès que el coronavirus tindrà conseqüències negatives per a l’economia i el 12 de març tots els ulls tornaven a estar posats en el Banc Central Europeu (BCE) davant una crisi que pot deixar l’economia europea en recessió. Amb les borses obrint ja amb caigudes, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va anunciar nous estímuls monetàries que no van ser suficients per tranquil·litzar les borses, que van viure una jornada negra.

Hores abans, els Estats Units havien vetat els viatges des d’Europa.A partir de la segona setmana de març, ja amb Europa com a epicentre de la pandèmia, la UE va fer un pas més enllà per frenar el coronavirus.

Diversos estats van tancar negocis i escoles i cada cop eren més els que també optaven per tancar les fronteres internes.El 17 de març els líders de la UE van aprovar tancar, per primer cop, la frontera externa en una trobada en què no es va decidir res més.

Mentrestant, els ministres d’Economia de l’Eurozona no acordaven cap nova mesura per fer front a l’impacte econòmic del coronavirus. Pocs dies després, el BCE va tornar a intervenir per sorpresa per esmenar l’error de la setmana anterior.

Aquest cop, el programa de compra de deute per valor de 750.000 milions d’euros sí va agradar a les borses.

En una decisió sense precedents, aquest divendres la Comissió Europea proposava flexibilitzar al màxim les normes pressupostàries per permetre als estats que gastin tot el que necessitin contra el coronavirus. Els 27 encara han de donar el vistiplau a la proposta.

“Res massa concret”Pel subdirector del Centre per a la Reforma Europea, els missatges que arriben des de la UE no estan sent massa contundents. “De moment, els comentaris de l’Eurogrup i de la Comissió no han expressat res massa concret”, reivindica.

“En temps d’emergència volem que les coses es facin ràpides”, assenyala Maurice, que creu que el tancament de fronteres és un “reflex” davant l’expansió del virus.Segons el director de l’oficina de Brussel·les de la Fundació Robert Schuman, el que és important és veure si la tendència a la “unilateralitat” entre els estats continua en els pròxims dies.

“El que podria ser seriós és si això continua”, subratlla Maurice.La Comissió, sense competències en sanitatA més, el director de l’oficina de Brussel·les de la Fundació Robert Schuman subratlla que la UE no té competències en sanitat.

“La Comissió Europea només pot demanar coordinació als estats i ajudar en aquest procés, però “no està en la posició per decidir què fer”, argumenta.En un àmbit en el qual no té competències, el subdirector del Centre per a la Reforma Europea sí que veu necessari que la Comissió garanteixi que hi ha material sanitari disponible arreu de la UE.

“Es molt important que hi hagi una resposta coordinada per assegurar que tots els estats tenen el necessari”, subratlla.Dins de la UE, en el que sí hi ha hagut un consens majoritari és a l’hora d’optar per la contenció contra el covid-19.

Seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i les opinions d’un grup d’expert, la guia d’actuació de la Comissió Europea aposta per aquest principi.Els Països Baixos, però, han optat per una altra estratègia: la immunitat col·lectiva.

Basant-se en l’opinió també d’experts, el primer ministre, Mark Rutte, s’ha desmarcat de l’estratègia contra el covid-19 de la UE en considerar que com més persones desenvolupin anticossos contra el virus, menys possibilitat hi ha que arribi a les persones més vulnerables. El paper clau del BCELa institució que sí ha de tenir un rol clau, segons Springford, per limitar l’impacte econòmic de la crisi és el BCE.

“Ha d’assegurar que els governs tenen la capacitat d’impulsar mesures fiscals sense ficar-se en problemes”, defensa malgrat remarcar que han de ser els estats els que prenguin les grans decisions contra l’impacte de la pandèmia.Per Springford, cal utilitzar el Mecanisme d’Estabilitat Europeu i establir una línia de crèdit d’emergència.

“Calen préstecs d’emergència per a empreses perquè segueixin a flotació, ajudes per a les llars i per a les persones malaltes o a l’atur”, afirma.”El risc és una crisi com la del 2008″, adverteix Springford, que avisa a les autoritats europees que cal una “comunicació i acció clara”.

“El BCE ha de dir que estan preparats per impulsar totes les mesures per assegurar que cap estat esdevingui insostenible”, diu en referència a les paraules en què Lagarde posava en dubte el seu compromís per reduir les primes de risc dels estats més afectats pel covid-19.La primera gran crisi dels actuals líders de les institucions de la UEJuntament amb la crisi a la frontera entre Grècia i Turquia, la del coronavirus és la primera gran crisi a la qual han de fer front els actuals presidents de les institucions europees.

Les dues crisis han arribat pràcticament de manera simultània i amb els nous presidents de les institucions amb pocs mesos al càrrec.Amb tot, Maurice no creu que la novetat sigui determinant per valorar les accions de la UE.

“La feina la fa tota l’administració, que està acostumada i sap què fer, i les autoritats dels estats membres. S’explica més per la magnitud i la novetat de la crisi que no pel fet que la Comissió hagi estat només tres mesos”, considera.

A més de la crisi sanitària, la pandèmia del coronavirus amenaça de portar una recessió econòmica. Segons Springford, “ara hi ha una potencial crisi” davant la qual cal estar preparat “per al pitjor desenllaç possible”.


ACN Brussel·les

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments