La Casa de Papel mostra la cara més obscura d’Espanya

L’última temporada de “La Casa de Papel” ensenya la pitjor cara de l’estat espanyol mostrant uns fets en què la ficció s’apropa a la realitat. El moment clau és quan un membre del CNI nega en roda de premsa que s’hagin violat els drets humans.

La quarta temporada de la popular sèrie de Netflix es va estrenar fa pocs dies. Els àvids consumidors de la plataforma de streaming de pel·lícules i sèries han devorat un a un els capítols de la trepidant temporada.

“La casa de papel” mostra les clavagueres de l’estat

Aquesta sèrie d’èxit mundial sobre atracaments mostra com Espanya és capaç de mentir, manipular proves, detenir il·legalment i fer el que faci falta per aconseguir el seu objectiu. I com no els importa gens saltar-se els protocols policials, els procediments legals i els drets humans.

ATENCIÓ! Si segueixes llegint et pots trobar espòilers de la quarta temporada de “La Casa de Papel”.

Admins de l’Alerta

És la seva paraula contra la nostra

Un dels protagonistes revela en un missatge televisat que va ser detingut il·legalment pel CNI i traslladat a Algèria per ser torturat. Explica com el tenien tancat en una cel·la petita com un armari i, per treure-li informació, l’arriben a enterrar viu durant tres hores.

Aleshores el Cos Nacional d’Intel·ligència convoca una roda de premsa i es recolza en la credibilitat de l’estat espanyol per apuntalar les seves mentides. Intenten sortir del pas negant la veracitat de qualsevol informació i responent amb autoritat grollera a les preguntes dels periodistes.

Els paral·lelismes amb la realitat

Podem agafar com a exemple real les rodes de premsa posteriors al referèndum de l’U d’Octubre. Es negà que s’hagués celebrat cap referèndum, es negaren les càrregues, la violència policial i el miler de ferits.

La maquinària de l’estat va posar el seu circ mediàtic a funcionar altre cop. Polítics i alts càrrecs policials van sortir davant dels focus per mentir i els mitjans de comunicació van comprar la mentida i la van convertir en veritat.

Els polítics teixeixen la xarxa de mentides

Mariano Rajoy va ser el primer a pujar a la palestra per dir que el referèndum havia estat una mera escenificació i un adoctrinament de nens “sense anar més lluny“.

Xavier Garcia Albiol va ser el següent per dir que l’actuació policial era la normal en un estat de dret i que la resposta era adequada i proporcional. Enric Millo va apuntalar les paraules de l’exlíder popular català dient que “els cossos de seguretat estan actuant modèlicament“.

I així, un a un, tots els alts càrrecs populars (amb la inestimable ajuda dels socialistes) van anar teixint la mentida que després seria venuda en paper a tots els diaris de l’estat espanyol.

“La Casa de Papel” farà obrir els ulls a molts?

Aquest seria només un dels molts exemples en què l’estat espanyol ha negat la violació dels drets humans i ha tornat a repetir el mantra de “democràcia plena i consolidada“.

Potser gràcies a l’última entrega de “La Casa de Papel” els habitants de l’estat espanyol i la resta del món obren els ulls i veuen per fi fins on són capaços de mentir per fer-nos creure la seva versió dels fets.