Un reportatge de Laura Luque i David Melero

Aquest article arriba tard, molt tard. Però no volíem que la tendència actual del periodisme -i de la societat, en general- de necessitar una vertiginosa immediatesa i actualitzacions constants provoqués la invisibilització dels protagonistes d’aquest reportatge i de les seves històries. El motiu pel qual el reportatge arriba tan tard (hauria d’haver-se publicat fa un mes) és perquè estava aparaulat amb un conegut mitjà de comunicació, però a causa de la poca organització i comunicació amb nosaltres, la informació va caducar. Quan els hi vam explicar, indignats, que la situació relatada ja no era vigent, ens van proposar de donar la volta al text, però ja no n’hem tornat a saber res. Per desgràcia, aquest és un problema al que de vegades hem de fer front els periodistes freelance, i és llavors quan veiem com totes les hores dedicades i les històries narrades s’envien a la paperera on reposa tot l’injust que mai arribarà a fer-se públic.

No obstant això, nosaltres tenim molt clar quin és el paper que ha de tenir el periodisme, d’altaveu per les silenciades, així que hem decidit no deixar morir el reportatge. Si bé és cert que la situació actual és diferent del relatat -tot i que està explicada al final del reportatge-, això no treu que diverses famílies haguessin de viure més de dues setmanes sense llum i en condicions totalment precàries, per la manca de respostes de les institucions pertinents. I nosaltres volem visibilitzar-ho, per molt que la desprotecció amb la que ens enfrontem els periodistes autònoms hagi provocat que això arribi molt més tard del que ens agradaria.

“Esperem una solució ràpida per a tornar a tenir un habitatge digne”: la vida a la penombra del bloc incendiat del Raval

Els veïns dels pisos públics del número 39 del carrer Nou de la Rambla segueixen sense llum després de l’incendi que va destrossar el quadre elèctric el passat 31 de desembre. La majoria dels inquilins del bloc són persones grans amb pocs recursos que fa més de dues setmanes que viuen en condicions totalment precàries.

El Joaquim, de setanta-cinc anys, porta vuit en aquest bloc i va viure l’incendi de prop. “Va començar a entrar fum aquí a casa i jo escoltava sentia demanar auxili pels passadissos. La majoria és també gent gran, però jo no podia ajudar a ningú perquè només pensava a sortir corrent”, relata. “Em vaig espantar i vaig pensar per un moment a saltar per la finestra de casa, però al final vaig veure més segur escapar per la del replà, el tema era realment seriós”, explica. Assegura que va tenir sort que l’explosió fos de dia i no de nit.

Sobre l’explosió, els inquilins assenyalen als qui viuen sense contracte per, presumptament, haver punxat la llum. En aquest edifici viuen una trentena de nuclis familiars i vuit ocupacions amb els qui no hi ha bona harmonia per presumptes temes relacionats amb les drogues i comportament incívic. El mal ambient, al costat d’altres motius com l’edat, provoca que la majoria d’inquilins no acceptessin l’oferta del consistori de reubicar-los en una pensió durant 4 o 5 dies.

D’altra banda, els veïns que van decidir quedar-se afirmen que estaven convençuts que la reparació seria immediata, en tractar-se d’un servei mínim com és la llum, i més en ple hivern. No obstant això, l’Ajuntament apunta que la reparació dels danys trigarà a fer-se efectiva almenys dos mesos.

Condicions de vida perilloses

Durant aquest temps, la salut d’alguns habitants com en Joaquim perilla seriosament. Joaquim porta un marcapassos i no pot fer molta activitat física, ja que s’ofega amb facilitat. Així i tot, ha de pujar cada dia per les escales, en trobar-se l’ascensor fora de servei.

Això també suposa un problema per a la María Dolores, de vuitanta anys, que també pateix de patologies cardiovasculars i ha sofert ja seriosos estralls de la vida sense llum. Explica que es va mudar al bloc fa dotze anys, quan la seva situació econòmica va empitjorar i va haver de buscar un pis de protecció oficial. Després de l’incendi, la van reallotjar durant quatre dies en un alberg, però en tornar per a fer-se càrrec del seu gos, va sofrir una greu caiguda que va provocar en el seu rostre un hematoma de grans proporcions: “Com que no hi ha llum, se’m van embolicar les cames i vaig caure”, declara mentre acomoda la manta que li cobreix. “No pot ser que faci tants dies que vivim sense llum i sense aigua calenta, aquí fa molt fred i a mi em fan molt de mal els dos genolls. Estem esperant alguna solució ràpida per a tornar a tenir un habitatge digne”, diu indignada. A María Dolores ve a veure-la una noia de serveis socials, però té por que li passi alguna cosa mentre està sola.

A part dels riscos físics que suposa viure en aquestes condicions, els veïns es troben també amb dificultats per a dur a terme activitats que els ajudin a evadir-se momentàniament de la situació. Josep Lluís, de setanta anys, pinta quadres i dibuixos que es dedica a vendre a amics i coneguts, tanmateix ara no pot gaudir de la seva passió perquè no té llum que li permeti traçar línies amb el llapis.

Problemes de convivència i narcopisos

Els veïns destaquen els problemes de convivència amb alguns dels okupes. En Josep fa 24 anys que viu a l’edifici i assegura que l’ambient s’ha deteriorat en gran manera durant els últims quatre anys, creu també que l’incendi podria tenir com a causa una sobrecàrrega després de punxar la llum. “Hi ha molta brutícia, xeringues per terra, gent dormint per les escales… I encara que s’arregli el portal constantment, l’endemà el tornen a trencar per a entrar una altra vegada”, relata.

La presència de narcopís és una greu problemàtica comuna als barris del districte de Ciutat Vella, de fet, la plataforma veïnal Acció Raval denunciava a mitjans de novembre l’existència de 35 narcopisos actius al barri. A principis de desembre les autoritats desallotjaven els baixos del número 3 del carrer Riereta, un símbol de la lluita contra aquest fenomen i l’especulació immobiliària. Unes setmanes més tard, el mateix dia de l’incident en el bloc del carrer Nou de la Rambla, va haver-hi una intervenció policia a un narcopís del Poble Sec.

Molts veïns coincideixen que l’incendi podria haver-se evitat si l’Ajuntament hagués posat seguretat per a vetllar per la convivència dels veïns, com s’havia compromès a fer abans d’acabar l’any 2021. Actualment, a causa de l’incident, hi ha vigilants a l’edifici que estan en contacte constant amb la guàrdia urbana.

Resposta insuficient per part de les institucions

Dimarts passat, el regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es va personar a l’edifici assegurant un trasllat imminent als afectats. Assegura que l’Ajuntament confiava que més veïns haurien acceptat la reubicació temporal en albergs, però entén que en ser la majoria gent gran preferís quedar-se a casa seva fins a obtenir una solució més còmoda.

Els ànims estan crispats i els veïns no veuen el final d’aquest malson, asseguren que fa massa temps que avisen a l’Ajuntament dels problemes de convivència en l’edifici i que aquest no ha fet pas cas.

Situació actual

A hores d’ara, els veïns estan vivint repartits per diversos apartaments de la ciutat des que van començar els trasllats el divendres 14 de gener, després d’estar 15 dies vivint sense llum. Les reparacions encara no han començat i les esperances de tornar aviat a la seva llar són mínimes.