Avui a les deu del matí la sala segona i la sala tercera del Tribunal Suprem es reuniran a la vegada per decidir si permeten que el president i eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueras, sigui present al primer ple del Parlament Europeu. La decisió d’aplicar la sentència del TJUE pot prendre camins ben diferents: acceptar-la totalment equivaldria a alliberar Junqueras i, a mitjà termini, haver d’anul·lar la sentència i alliberar la resta de presos. Aquesta és l’opció més improbable tot i que seria la més justa, més possible és que decideixin permetre al president republicà d’anar al Parlament Europeu escortat per la Guàrdia Civil (per evitar el risc de fuga) mitjançant un permís penitenciari. Per últim, podria anar pel camí fàcil fent bona la decisió de la JEC d’inhabilitar Junqueras i esperar que la reacció de la Unió Europea a la decisió sigui fluixa o inexistent.

Cada via té els seus defensors: la defensa de Junqueras reclama la nul·litat de la sentència i l’alliberament de Junqueras i la resta de presos polítics. Com hem dit, aquesta via si bé és la que s’hauria de complir si l’estat espanyol fos una democràcia plena, és altament improbable pel curtcircuit que podria provocar en aquest moment tan delicat i tensat de la política espanyola.

L’advocacia de l’estat, gràcies al pacte ERC-PSOE, demana que Junqueras pugui fer tots els tràmits per obtenir la seva acta d’eurodiputat i exercir les seves funcions en total llibertat. Tot i això creuen que la sentència és ferma i d’obligat compliment pel qual demanarien al Tribunal Suprem que emetés en la brevetat més gran un suplicatori al Parlament Europeu demanant la retirada de la immunitat del president d’ERC.

Finalment, la fiscalia és la que s’ha mostrat més bel·ligerant i ha demanat que procedeix la “immediata execució” de la pena d’inhabilitació que el Suprem va deixar en suspens a l’espera de la resolució del TJUE. El que no sembla veure la fiscalia és que la sentència del TJUE és favorable a l’alliberament de Junqueras, perquè li atorga immunitat com a eurodiputat des del 2 de juliol (abans que es dictés la sentència del judici per l’1-O).

El Tribunal Suprem decidirà sobre Quim Torra

Més complicat ho té el president Quim Torra, condemnat per no treure els llaços grocs dels edificis públics durant la campanya electoral. El president català ha recorregut la decisió de la JEC de retirar-li l’acta de diputat del Parlament de Catalunya, deixant la decisió al Parlament de Catalunya sobre si ha de continuar ocupant la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

El Parlament ha tancat files al voltant de Torra i denúncia el cop d’estat que suposa aquesta decisió, perquè segons l’estatut i els reglaments de la cambra, els únics que poden decidir sobre qui és o no el president són els diputats de la mateixa cambra. Així es podria arribar a una situació de xoc institucional si el Parlament i el Govern català decideixen desobeir la sentència dels tribunals espanyols i mantenir Quim Torra de president i diputat.