El Tribunal de Comptes ha condemnat l’expresident català Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau a reintegrar a l’Estat 4,9 milions d’euros indegudament utilitzats en el finançament de la consulta del 9-N, celebrada malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

El passat mes de desembre, aquest tribunal va ordenar l’embargament de l’habitatge de Mas i d’altres béns dels altres implicats per fer front a la fiança de 5,27 milions d’euros.

Mas, Ortega i Rigau van ser condemnats per desobediència pel Tribunal Superior de Catalunya a penes de multa i inhabilitació per a càrrec públic.

El tribunal estima les demandes interposades per Societat Civil Catalana i per l’entitat Advocats catalans per la Constitució. A més dels quatre dirigents polítics, la sentència condemna a sis persones més. A Mas se’l considera responsable de la totalitat del dany “causat” a la Generalitat: els 4,9 milions. Ortega ha de respondre per 0,8 milions corresponents, majoritàriament, amb el suport informàtic que va ser necessari per organitzar la consulta no vinculant del 9 de novembre de al 2014.



La quantitat és més elevada en el cas de l’exconsellera d’Ensenyament (2,8 milions) perquè el seu departament va comprar els 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació d’aquella jornada. El Govern ha defensat sempre que aquests ordinadors es van utilitzar després a les aules de les escoles i instituts catalans, de manera que no hauria de computar en el 9-N. En el cas d’Homs, exdiputat al Congrés, se li atribueix responsabilitat per un total de 1,9 milions que inclouen la campanya de publicitat institucional de la consulta i l’enviament de correu postal a la ciutadania.

Tots els condemnats hauran de reintegrar un total de 4,9 milions d’euros a la Generalitat “en la mesura de les seves respectives responsabilitats”. Mas i els exconsellers també hauran d’abonar els interessos i pagar les costes de les demandes.