Un reportatge de Laura Luque i David Melero

Durant aquestes dates, l’ambient s’emplena de referències sobre la importància de reunir-se amb la família i celebrar el Nadal amb dinars ostentosos, sopars que acaben en gintònics i retrobaments que fa mesos que desitgem. No obstant això, no tothom viu aquesta època de l’any de la mateixa manera, com aquells qui tenen problemes familiars o de salut, tant mental com física. Per tal de retratar aquesta diversitat i oferir un relat diferent de l’hegemònic, ens hem apropat a la Vall d’Hebron, concretament a la planta d’oncologia infantil.

A l’habitació 121 el Bruno seu a la butaca de cuir i juga al BrawlStars, un joc per al mòbil. Porta una gorra vermella de la marca Jordan, però el que li agrada no és el bàsquet, sinó el futbol, així ho destaca en Fran, el seu pare. Al jove li van diagnosticar leucèmia el passat setembre, poc abans de fer els dotze anys, i va estar hospitalitzat durant un mes. L’últim ingrés va ser el 22 de desembre, just abans de començar el Nadal. Aquell mateix dia va donar l’últim negatiu en el test de la presència d’un bacteri al seu cos: “Per poder deixar d’estar aïllat has de donar negatiu tres vegades. Mentrestant, et donen la medicació per la bomba d’infusió”, detalla el Bruno sota l’atenta mirada d’orgull de la Leo, una de les infermeres de planta amb qui el Bruno ha creat un fort vincle.

El càncer i els tractaments per combatre’l debiliten el sistema immunitari, el Bruno n’és molt conscient i ho enfronta amb maduresa: “Sempre pregunta com té les plaquetes, com està de ‘neutros’… S’interessa molt i després per explicar-li com va la malaltia és més fàcil”, explica en Fran.
Tot i no haver d’estar aïllat, per aquestes dates és difícil tenir un company d’habitació: “Els que poden passen les vacances fora d’aquí”, comenta el pare. Com que les mesures per la COVID no permeten que hi hagi més d’un acompanyant per pacient, els pares es combinen els dies: “La meva dona va anar a sopar amb la seva família i la nostra altra filla, de sis anys; l’endemà vaig anar jo amb la petita a celebrar el Nadal amb la meva família… Anem fent com podem”.

A l’hospital també arriben els regals

Mentre la Leo canvia l’apòsit al Bruno, observem els detalls que decoren l’espai. Un gran tió reposa vora la recepció amb un bric de suc de pinya buit al seu davant sota un sostre ple de boles de Nadal fetes amb cintes de colors vius i rodones de cartó. “La planta l’han decorat els voluntaris d’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya). També ho van fer amb temàtica de tardor i de Halloween”, comenta el Fran. Aquesta associació treballa amb la Vall d’Hebron i l’hospital Sant Joan de Déu i organitza moltes de les activitats que es duen a terme en aquesta mateixa planta. “La Irene, la delegada d’AFANOC a la Vall d’Hebron, està tot el dia a la sala de jocs on juga amb els nens, fa trencaclosques amb ells, acompanya a les famílies…” diu el Guillem, tècnic de l’equip de comunicació de la Vall d’Hebron.

“El tió em va portar un ninot d’un llop fet de llana i el de l’hospital de dia un Lego del Batman”, explica el Bruno. “La nit del passat 24 de desembre el tió anava passant per les habitacions damunt d’un carro de cures i cada nen el picava des de la seva habitació”, recorda la Leo. “No podem oblidar que són nens. Estan malalts, tenen un problema de salut, però són nens i, per tant, és molt important que les activitats pròpies de les celebracions i moments d’il·lusió continuïn existint aquí. És molt positiu per a ells, un xut d’energia, i tot això fa que el seu procés sigui més amè”, detalla la María Ángeles Aceituno, adjunta a la direcció d’infermeria i presidenta de la comissió d’humanització de l’hospital. “Està molt bé que operem, fem trasplantaments… Però no podem descuidar la part humana, les emocions. Són nens i hem d’intentar que visquin com a tal.” Per aquest motiu, es prepara un calendari d’activitats nadalenques que inclou una visita del Pare Noel en què aquest es despenja per la façana amb els seus follets i porta regals als nens. Un dels altres canvis que es fa per aquestes dates té a veure amb l’alimentació: “El menú per als dies assenyalats com el 24, 25 o 26 de desembre és especial. Està més elaborat, és més atractiu a la vista i incorpora dolços típics d’aquestes festes”, comenta la María Ángeles. El Bruno es mostra agraït de poder menjar canelons aquí, és un dels petits detalls que fan que aquest Nadal tan diferent sigui menys dur.

Per altra banda, també es col·loca una bústia reial en totes les unitats d’hospitalització perquè els nens puguin entregar les seves cartes als Reis d’Orient, que visiten als pacients el dia 6 de gener i els porten regals que s’adeqüen a la seva edat. El Nadal és ben viu a l’hospital i la comissió d’humanització, així com el personal sanitari, intenta que aquest arribi a tothom: “S’ha de tenir en compte que quan s’està a l’hospital, hi ha pacients que sigui perquè no es troben bé o perquè estan aïllats no poden gaudir d’algunes activitats, així que és important que aquestes mateixes es portin a l’habitació o als passadissos. Per exemple, la visita del Pare Noel es retransmet per les televisions de les habitacions i les cantades de nadales recorren els passadissos de cada planta”, finalitza la María Ángeles.

El dia a dia dels pacients

Tot i que el personal de l’hospital s’esforça perquè el Nadal aquí sigui el millor possible, les persones hospitalitzades han de seguir amb la rutina que forma part del seu tractament. El Denys Santa Marina, fisioterapeuta pediàtric de l’hospital, ve a buscar cada dia al Bruno per dur-lo a fer exercici. “La medicació, la immobilitat i la mateixa malaltia provoquen efectes nocius que intentem mitigar amb l’exercici físic. No és lúdic, és per salut tant física com mental”, explica. “En aquesta mateixa sala abans de la pandèmia érem 4 o 5 fent esport, avui volia convidar a un company, però no es trobava gaire bé.” El Bruno aixeca pesos, fa bicicleta i el·líptica a ritme de les cançons de reggaeton més actuals, que sonen pels altaveus del mòbil del Denys: “El primer dia em va dir que li agradava aquest estil musical així que és el que li poso durant les sessions”. Tot i que el cansament de vegades provoca que el Bruno agafi el manillar amb força i recolzi el cap damunt dels avantbraços, és un nen fort que prova els seus propis límits: “M’agrada molt l’esport”, afirma assegut a la butaca de l’habitació després de l’estona amb el fisioterapeuta. “Abans es cansava quan sortíem a caminar un petit tros per aquí fora, va a dies. Però ell mateix es motiva i s’esforça per fer una mica més”, afegeix el seu pare.

El jove juga a l’equip de Futbol de Cerdanyola del Vallès, que des que li van detectar el càncer, ha mostrat tot el seu suport: “El meu equip em va fer un homenatge i el primer equip del club, que juga a 2a B, va jugar un partit de la lliga contra l’Atlètic del Madrid i van sortir abans amb una samarreta que posava ‘Molta força, Bruno'”. El futbol és molt important per a ell i ha tingut molta rellevància durant aquest procés que va començar al setembre: “El dia 5 d’octubre va ser el meu aniversari i just va coincidir que els jugadors de futbol sala del Barça ens feien una visita”, explica el Bruno emocionat. Tot el que no expressa amb les paraules ho fa amb els seus gestos i actes. Es mostra proper i rialler, irradia vitalitat.

Canvis a causa de la COVID-19

“Aquesta planta era la més viva de l’hospital. Encara que sembli que hauria de ser la zona més trista, l’ambient era molt alegre abans de la COVID. Estava ple de nens, pares, germans i constantment ens visitaven mags, pallassos, contacontes… Ara estem recuperant a poc a poc, però encara queda camí. Estem a un 30% de com estàvem”, afirma el Denys. “Ara ja no ve el mag, ni la pallassa. Però sí que venen a fer activitats de música, per exemple. AFANOC és qui gestiona la majoria d’activitats”, afegeix la Leo. “Durant els mesos forts de la COVID això era molt fred: el silenci, la solitud… Abans de la pandèmia, aquest espai estava tan ple de nens que t’havies d’apartar mentre et desplaçaves”, relata el fisioterapeuta amb nostàlgia. Ara l’atmosfera és més aviat relaxada, però lluny de ser un entorn trist, està ple de vigor, de ganes de viure, de mirades de complicitat i ara, de penjolls de Nadal fets a mà.

Aquesta notícia ha estat possible gràcies a l’esforç i energia incansable de qui porta el projecte i combinant-t’ho amb altres feines. Si t’agrada que puguem donar veu a les silenciades i temes com aquest pots donar-nos un suport econòmic puntual o mensual a través del següent enllaç: https://lalerta.aixeta.cat/ca/subscriptions