La Comissió de Cultura del Congrés ha impulsat aquest dimecres, amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans, una reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) que entraria en vigor el gener previ pas pel Senat. Es ressusciten així els pitjors fantasmes per al moviment contrari a la Llei Sinde, que vindran a endurir encara més el codi de normes. La principal novetat és que crea una drecera perquè sigui una acció administrativa la qual pugui desencadenar el tancament d’un web sense haver de tenir necessàriament el consentiment previ d’un jutge.

Ho van intentar el 2010 i vuit anys després, PP i PSOE han aconseguit tirar endavant una iniciativa que llavors van haver de parar a causa de la protesta d’usuaris i professionals d’Internet, que va aconseguir tombar la proposta per tancar webs sense autorització judicial.

L’esmena més polèmica d’aquesta nova LPI és la referida a l’article 195, que retira la potestat del jutge per tenir l’última paraula, tal com es reflecteix en el text que van presentar PP, PSOE i Ciutadans davant les Corts al setembre : “la mesura de col·laboració adreçada al prestador de serveis, amb independència de quina sigui la seva naturalesa, no requerirà l’autorització judicial prevista a l’article 122bis”.

Ahir dimarts es va aprovar al Congrés el reforç de la Llei Sinde, que permetrà tancar webs sense cap tipus de control judicial en els procediments sancionadors.

Al setembre, el Ministeri de Cultura explicava que només els webs que ja acumulen diverses denúncies serien susceptibles de “suprimir la segona autorització”, argumentant que és un tràmit “innecessari, que retarda els temps de la justícia i empitjora la tutela judicial efectiva”. Bravo va considerar llavors que l’esmena era fins i tot “pitjor que la Llei Sinde”. “Era difícil empitjorar”, ironitzava.