És evident que qualsevol mesura que eviti el contacte entre persones ajudarà a fer que no hi hagi tants contagis. És evident que s’han de prendre mesures per frenar els contagis i evitar que segueixi pujant la corba de morts (que ha passat de 10 a 25 diaris). És evident que els ciutadans han de fer sacrificis a fi d’acabar la pandèmia.

Però quins sacrificis cal seguir fent? Quines mesures cal prendre? Quin contacte s’ha d’evitar? En quina mesura és més bo aplicar un toc de queda nocturn que limitar les persones que poden viatjar en un mateix vagó de transport públic? En quina mesura és més bo fer tancar la restauració que obligar a les empreses a què els treballadors puguin teletreballar?

Els dirigents polítics prenen les decisions i la població les acata sense discutir. No expliquen per què es prenen les decisions que es prenen (segurament perquè no en tenen ni idea), no expliquen quina efectivitat esperen de limitar la cultura, de tancar la restauració o de no deixar sortir al carrer durant la nit.

Farien bé els governants de ser més incisius a l’hora d’explicar que el principal focus de contagi són les reunions d’amics i familiars. Farien bé d’explicar correctament perquè hauríem d’intentar passar una temporada sense veure’ls en comptes d’anar prohibint i prohibint.

Farien bé els governants de deixar de tractar d’idiotes als ciutadans, deixar de ser tan autoritaris i començar a educar a la població. Fer-los sentir part de la solució i no del problema perquè entre tots, d’una vegada, deixem sota mínims al virus.

Fotografia: David Melero