Avui fa un any que es va sentenciar als presos polítics a cent anys de presó, un any d’un judici tan irregular que fins i tot les televisions de la caverna van acabar amagant. Una sentència redactada fent un exercici de cinisme i imaginació enorme, on el poble va passar a ser una massa que seguia en bloc ordres dels presos polítics.

Però no podem oblidar que van ser els mateixos presos polítics, menys els Jordis, els que van preferir entregar-se a la justícia espanyola esperant que no s’atrevirien a condemnar-los per rebel·lió i sedició. Els mateixos que van acceptar la pena tot esperant a obtenir el tercer grau, que irregularment, se’ls ha denegat evidenciant més, si feia falta, que són presos polítics.

No podem oblidar que van ser els mateixos governants els que van faltar a la seva paraula no proclamant la independència el 3O, com deia la llei del referèndum, i suspenent-la el 10O quan tot l’independentisme era al carrer disposat a tot per aconseguir l’alliberament nacional. I ara s’estranyen que la gent se n’hagi afartat d’ells?

Que les bases hagin d’aguantar les guerres partidistes entre JxCAT i ERC pel control de la presidència de la Generalitat és tristíssim, i encara ho és més veient que ja no hi ha un horitzó clar per la independència, que no hi ha cap full de ruta i que tot l’esforç del poble ha quedat reduït en una taula de diàleg que el PSOE fa servir com a arma electoral.

Mentrestant seguim veient com la Generalitat pren part en judicis contra independentistes, com els Mossos d’Esquadra segueixen reprimint les protestes amb formes humiliants i il·legals (no van ni degudament identificats!) i com el feixisme i el franquisme és defensat per la policia catalana.

Com sortir d’aquest estat de confusió? Com sempre el poble té la clau per avançar de pantalla, com l’ha tingut sempre durant aquest procés d’independència. Només tornant a ser un problema als carrers es podrà tornar a collar aquesta classe política autonomista i acomodada. La convocatòria d’avui dels CDR a la Plaça d’Urquinaona és una bona oportunitat per tornar a encendre el carrer.