Sembla que ERC es mou amb comoditat pels despatxos del Congrés dels Diputats, pactant amb PSOE i Podemos esmenes a la nova llei d’ensenyament i encaren així les negociacions pels pressuposts generals de l’estat espanyol. El govern espanyol tira uns bocinets i els republicans els recullen tan contents, com ja van fer l’any passat.

Els partits independentistes estan fent de frontissa al Congrés en lloc de dificultar la governabilitat per aconseguir que s’avanci en el reconeixement del dret a l’autodeterminació i en la llei d’amnistia. Sembla que no vulguin veure que el govern espanyol juga amb ells per aconseguir el que necessiten en el moment que volen.

Ja és massa evident que la taula de diàleg és una arma electoral, que l’anunci de la reforma del codi penal per amnistiar els presos polítics catalans és una altra arma electoral, que les paraules de fraternitat i d’acostament són una arma electoral. És ERC qui no se n’adona o la que ja se sent còmode amb la situació?

Per què la taula de diàleg no s’ha seguit convocant? Per què no s’ha progressat en la presentació de la reforma del codi penal? Per què ha desaparegut Catalunya del debat polític? El coronavirus ho ha tapat tot i ha servit a Sánchez com l’arma electoral definitiva per anul·lar a la resta: tots s’han d’alinear amb el govern pel bé comú i les protestes, tot i que n’hi ha, són ben tímides.

Sembla que els polítics catalans ja no els interessa la confrontació, que ja no volen apujar la tensió contra un estat espanyol que està a mesos de fer fallida. Continuen omplint-se la boca de grans discursos però a l’hora de la veritat ningú fa cap pas més per tombar el règim del 78, que fa aigües per tot arreu. Si ni tan sols són capaços de decidir una estratègia conjunta!

Si volem esdevenir estat hem de començar a pensar en els interessos propis i això implica bloquejar el Congrés, desconnectar les institucions del marc de l’estat espanyol i aixecar la suspensió de la DUI per dur a Espanya cap a la catarsi política. Després ja tindrem un temps de transició per crear totes les estructures d’estat que vulguem, per decidir quin país volem. Però primer cal tenir el país, cal esdevenir estat.