Amic, abans de tornar a deixar anar un altre cop la trillada frase de “doncs jo crec que aquests del Tsunami són ERC” respira profundament i llegeix. Entenc la teva decepció amb l’organització independentista, entenc la teva desesperació perquè ningú lidera el moviment ni fa passes per la independència. Respira un altre cop i pensa: quin sentit té una acció del Tsunami Democràtic ara?

El moviment va portar per bandera el lema “Spain, sit and talk”, frase amb la que es volia portar a l’estat espanyol a fer el que no ha fet els últims deu anys: seure i dialogar amb els independentistes catalans. Això és indiscutible, després podem entrar a valorar si el diàleg (que encara no s’ha encetat) serà fructífer i si menarà a l’exercici del dret a l’autodeterminació, que és el que volen els partits polítics independentistes.

Perquè el que també és indiscutible que tant JxCAT com ERC estan còmodes amb aquesta taula de diàleg, per molt que els postconvergents se la mirin amb desconfiança i els republicans amb il·lusió un punt infantil. Els dos grans partits independentistes veuen una nova oportunitat d’una sortida pactada al conflicte català. Els dos partits volen evitar en tot moment que esclati una revolució que no puguin controlar, per això han preferit rebaixar la tensió i enviar els Mossos d’Esquadra a reprimir als qui s’atreveixen a manifestar-se.

Quin sentit té una acció del Tsunami Democràtic ara? Quin objectiu perseguiria? Quines serien les seves demandes? El Tsunami Democràtic no és un actor polític com els partits i tampoc públic com l’ANC i Òmnium. L’organització va ser creada per canalitzar les protestes post-sentència i des del primer moment va indicar que el seu objectiu era fer que l’estat espanyol s’assegués a negociar. Això ho vam saber tots fins i tot abans de la primera acció a l’aeroport, que no ens sorprengui ara.

Així doncs, quin paper té el Tsunami ara? L’organització ha vist complert el seu objectiu de fer seure l’estat a dialogar amb el govern català. Ara toca que facin la seva jugada els polítics. I estem ben segurs que si aquestes negociacions no van a bon port, l’exercici del dret a l’autodeterminació, el Tsunami Democràtic tornarà i passarà per sobre de tots aquests passerells.

El que sí que no s’entén és el silenci total de l’organització, que és el que ha fet que es generi desconfiança entre els partidaris de la independència. Però tal com hem dit abans: el Tsunami no és un actor polític ni públic; és un canalitzador de les mobilitzacions. És correcte culpar-los de desmobilitzar la gent? Se’ls pot acusar d’haver desfet les mobilitzacions convocades però no de desmobilitzar:

1- Qui s’ha encarregat de desmobilitzar i desmoralitzar l’independentisme han estat els partits polítics amb les pugnes, travetes, rabietes i les contínues reculades davant l’estat espanyol. També la falta d’objectius clars a curt i mitjà termini. Tots sabem que volem la independència però ningú sap com aconseguir-la.

2- Sou persones individuals o necessiteu sempre que unes sigles o un nom us diguin com, quan i on manifestar-vos i què fer? Si us voleu mobilitzar només heu de sortir al carrer i cridar ben fort el que voleu. Si necessiteu quelcom més organitzat, hi ha talls diaris i setmanals a tot el territori, aneu-hi.

L’únic que aconsegueixen totes aquestes acusacions, paranoies i conspiracions és fragmentar l’independentisme i perdre el temps en una altra batalla estèril. I mentrestant a Madrid, a la Moncloa, se’n fan un tip de riure d’això. Perquè mentre senyalem covards i traïdors no parlem d’independència ni avancem cap a la República. Aleshores recordes la frase d’Aznar: es trencarà abans Catalunya que Espanya i veus realment que només hem avançat quan hem caminat plegats. Deixem de ser tant reaccionaris i detectors de botiflers i tornem a parlar de l’independència del nostre país, que és el que ens ha unit i ens uneix.