fa 4 anys

EDITORIAL | On són els sindicats? Qui protegeix els treballadors?

Els sindicats han deixat desemparats als treballadors que es troben obligats a anar a treballar arriscant la seva vida

Els sindicats han deixat desemparats als treballadors que es troben obligats a anar a treballar arriscant la seva vida

Els grans desapareguts durant aquesta pandèmia són els sindicats. Ni CCOO, ni UGT o la CNT han donat massa senyals de vida. No ho van fer quan l’emergència sanitària va agafar l’estatus de pandèmia i el govern espanyol obligava a continuar treballant. No ho han fet ara que el govern espanyol ha tornat a obligar els treballadors a anar a treballar tot i que encara hi ha un alt risc de contagi.

Els qui haurien de defensar als treballadors han amagat el cap sota l’ala i, una vegada més, han deixat desemparada a la classe obrera quan el virus del capitalisme ha collat més fort. No ens enganyem, si avui hi tornaran a haver desplaçaments massius als llocs de treball, no és perquè l’emergència s’hagi solucionat, és perquè els poders fàctics així ho volen.

Els sindicats han deixat als treballadors amb el cul a l’aire, abandonats a la seva sort. Gràcies a la seva nul·la resposta els treballadors que han tingut la sort de no ser acomiadats hauran de fer mitja hora extra fins que s’acabi l’any per recuperar aquestes dues setmanes de confinament total. Una vegada més qui en surt guanyant és l’empresari, que tindrà més força de treball quan les coses es recuperin i això li servirà per generar més beneficis. Però els seus empleats no cobraran ni un euro de més, és clar.

Després de la pandèmia hi ha d’haver un esclat d’indignació

Que els sindicats s’hagin amagat una vegada més, com quan van fer els ulls grossos a la reforma laboral, ja no ens hauria d’estranyar. Les organitzacions sindicals han deixat de ser el motor revolucionari de la classe obrera que van aconseguir grans drets durant el segle passat. Ara són mesells dependents de les subvencions públiques, titelles al servei del poder polític, instruments de les clavegueres de l’estat.

Per tant, cal trobar un altre motor de canvi que surti de dins de cada persona. Hem de fer brotar la indignació i que inundi els carrers. La por que ens volen imposar l’hem de girar en contra seva, ens han de témer. Ens han de témer perquè si no ens la tornaran a jugar com estan fent ara, com ho han fet els últims quaranta anys de suposada democràcia.

No podem esperar ni un minut més per començar l’onada d’indignació. Estar confinats no és excusa: pengem pancartes dels balcons! Deixem clar que la sanitat no es toca, que la crisi no la volem pagar nosaltres i que la banca retorni el rescat. Comencem a crear l’onada d’indignació perquè quan puguem tornar a sortir al carrer el convertim en un clam contra tot aquest sistema podrit.

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments