Avui fa tres anys que el poble català va haver de defensar les urnes contra les forces policials espanyoles que volien evitar com fos que se celebrés un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. No van aconseguir ni a evitar que el president Puigdemont pogués votar i milions de vots es comptabilitzessin amb una victòria aclaparadora del Sí.

Però des de l’aplicació del 155 i l’eliminació de la democràcia a Catalunya hem vist com els polítics independentistes invocaven el “mandat de l’1O” sense explicitar massa més quin era o què implicava. El que tothom entenia com el dret a aixecar la suspensió de la DUI, ha estat convertit, a poc a poc, en un recurs sense contingut.

Ja vam avisar fa temps que es volia substituir l’estelada pel llaç groc, intentant que la població de mica en mica deixés de reclamar la independència per centrar-se en l’alliberament dels presos polítics. I finalment així ha estat, fent que el moviment independentista passi de ser propositiu (independència, full de ruta) a ser reactiu (llaç groc pels presos i repressió).

Així ens han anat fent oblidar aquella jornada que encetava l’octubre republicà del 2017, on els policies espanyols van deixar més d’un miler de ferits. Ara ja no es parla ni del referèndum, ni de la independència i encara menys de la DUI. I ens preguntem, aplicar el “mandat de l’1O” és demanar una llei d’amnistia? És negociar amb l’estat espanyol l’alliberament dels presos? És anar repetint i repetint paraules buides i gests simbòlics sense fer res?

Els polítics catalans volen que oblidem, que deixem córrer la idea. Però el poble no oblidarà perquè va ser qui va rebre els cops, qui va rebre i rep la repressió d’un autoritari estat espanyol que no frenarà. Perquè, siguem honests, si els polítics independentistes no han deixat de parlar definitivament d’independència, és perquè saben que perdrien tot el suport popular.