Diuen que una imatge val més que mil paraules, en aquest cas va valdre tot un pis. La Lorena Sopena, estudiant de fotografia que col·labora amb el Diari de Barcelona i l’Alerta Canal, era l’única fotoperiodista present a un desnonament de Ciutat Meridiana.

La seva fotografia, que mostrava la Ruth amb els seus tres fills menors (un d’ells un nadó de set mesos) pels Mossos d’Esquadra, es va viralitzar ràpidament per les xarxes socials. També van ser àmpliament compartides les imatges de la violència exercida per la policia catalana contra els que s’havien convocat per intentar parar un de les desenes de desnonaments que es van executar aquell dia a Catalunya.

A partir d’aquí les paraules del cap dels Mossos van encendre la indignació de la gent i com una bola de neu el cas va anar agafant rellevància. L’endemà al matí el TSJC va emetre un comunicat a favor de la veïna, l’Ajuntament de Barcelona va demanar explicacions i el BBVA va decidir retornar el pis al·legant que desconeixia la situació de vulnerabilitat de la Ruth.

Segurament sense la presència de la Lorena el cas de la Ruth no hauria passat de ser un nombre més a les estadístiques de desnonaments, que van a un ritme mitjà d’un per cada hora. Ara ella i els seus fills es trobarien sense un lloc on viure en plena pandèmia, allotjant-se en una pensió com van fer aquella nit en què els hi van treure el sostre.

Aquesta és la importància del fotoperiodisme que, lligat a l’activisme veïnal, pot aconseguir visualitzar situacions i fets que d’altra manera passarien desapercebuts. No és d’estranyar que els Mossos dificultin la tasca d’aquests treballadors perquè cada cop els dificulta més sobrepassar-se en les seves funcions impunement.

Fotografia: Lorena Sopena