La Generalitat va demanar perdó als autònoms per la poca quantitat d’ajudes, per la quantitat de l’ajuda i pels problemes per demanar-la. Però no és qüestió de demanar perdó, és qüestió d’entendre perquè el govern català no està ajudant més al poble.

Fa tres anys que es va formalitzar el mal anomenat “govern efectiu” que només ha servit per embolicar la troca i no avançar en res. Per una banda el Tribunal Constitucional invalidava qualsevol llei social que sortís del Parlament, de l’altra es desescalava el conflicte amb l’estat espanyol i s’aparcava la independència esperant que el govern “més progressista de la història” fos misericordiós i amnistiés als presos polítics.

Però la realitat és dura i en temps de crisis, com la sanitària que vivim i l’econòmica que vindrà, aquest “govern efectiu” no pot afectar en res. En la primera fase de la pandèmia no va poder protegir als catalans, ja que Pedro Sánchez va retenir tot el poder (ara ja no recorden que el virus no entén de fronteres).

En aquesta segona fase depén dels fons europeus per poder donar molles als qui ho estan passant més malament. Mentrestant l’estat espanyol regala milers de milions a la banca, a Florentino i al Corte Inglés i continua espoliant els tributs dels catalans. Quantes coses es podrien fer amb 16.000 milions d’euros?

La conclusió sempre és la mateixa: només amb un estat propi podrem seguir prosperant. Només amb un estat propi podrem ajudar-nos en aquests moments de crisi. Només amb un estat propi ens traurem de sobre la ineptitud política de la capital del regne.

Per què cap polític independentista clama ara per prémer per la independència? Per què no aprofitem ara per capitalitzar el desencís de la ciutadania que veu com l’estat els abandona a la seva sort?

Molt senzill.

Si els polítics de Junts i d’ERC no parlen d’independència és perquè ja no veuen un rèdit electoral en fer-ho.

Ara voteu-los el proper 14F.