La majoria de l’independentisme aplaudeix la tasca que fa Meridiana Resisteix des de fa tres mesos tallant diàriament una de les principals artèries de Barcelona. Avui s’arribarà al tall número cent que compta, de moment, amb el permís de l’Ajuntament i que no pot ser aturat ni amb convocatòries ultres que, després d’amenaçar de mort els manifestants, no s’atreveixen ni a baixar de la vorera. Meridiana Resisteix no és l’únic tall diari o periòdic a Catalunya però si que és el que ha estat més reeixit.

El seu èxit rau en l’organització de les veïnes que nit rere nit munten el sistema de so per fer més agradable el tall, també en el fet que s’organitzen activitats paral·leles com tallers o concerts per atraure a més manifestants al tall. A tot això ara s’hi ha de sumar la convocatòria cada dia 10, 20 i 30 de col·lectius feixistes per intentar trencar el tall.

El passat dia 10 s’hi van presentar menys d’un centenar pel mig miler d’antifeixistes que va aconseguir aglutinar #MeridianaResisteix. Ahir els ultres no van arribar a sortir del bar però van protagonitzar persecucions contra alguns dels manifestants quan tornaven cap a la Sagrera. Si la ultradreta volia espantar els meridians, aquests els han tornat la mirada sense cap mena de por als ulls.

Molts es pregunten quin objectiu persegueix un tall diari, si realment serveix d’alguna cosa. Sí que serveix, i de molt, serveix sobretot per fer teixit social: conèixer gent i ajudar-se mútuament. Serveix per seguir mobilitzats en una època que els polítics han fet tot el que estava a les seves mans per desmobilitzar-nos després de la sentència. Serveix per mantenir viva la flama de l’independentisme que lluita al carrer de forma no violenta.

Cal que floreixin Meridianes per tot Catalunya com ho estan fent aquests dies (mapa complet aquí). Fa falta que més gent surti al carrer dia rere dia perquè es torni a adonar que té la força, la força que va empènyer als polítics a fer el 9N i l’1O, la força que va tombar el dispositiu més gran de la PNE i la GC en democràcia. La força que fa que ha deixat despullada la fràgil democràcia neofranquista de l’estat espanyol. La força que espanta fins als mateixos polítics independentistes perquè saben que, si fa falta, els passaran per sobre.

La unitat que ens aporta sortir junts al carrer, sense sigles, sense noms, sense partits, és la que ha fet que el moviment independentista sigui majoritari a transversal. I ara que ens volen separats i barallats tots els poders fàctics espanyolistes i fins i tot els mateixos polítics independentistes, cal que cada cop més gent surti al carrer a reclamar als d’aquí i allà que l’hora de la independència de Catalunya ha arribat i que si no són els polítics qui la pacten, serà el poble qui l’executarà.