Ahir, durant la Festa Nacional d’Espanya, el feixisme i el franquisme va tornar a ocupar els carrers exhibint simbologia falangista, nazi, ultradretana i filofeixista. El que en països com Alemanya els hauria portat a la presó, aquí era tolerat i fins i tot protegit per la policia contra els qui creuen que no s’ha de tolerar als intolerants.

Deixar espais a aquesta ideologia comporta que es puguin exhibir davant l’opinió pública i que més i més gent vagi comprant la seva ideologia populista i simplista. De debò no hem après res de la nostra història més recent? No fa ni cent anys que aquesta escalada va acabar provocant la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista.

La tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància il·limitada fins i tot a aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament com ells, de la tolerància.

Karl Popper, filòsof (extret de “La paradoxa de la tolerància“)

La mentida de la transició

En la “democràcia més avançada d’Europa” encara està permès exhibir banderes franquistes i falangistes, la Falange Española continua essent un partit legal i es poden celebrar misses en memòria de Franco. I, com sempre, els mitjans de comunicació els blanquejaran anomenant-los “enyorats” i fent petit un problema que ja ha trobat un conducte polític per expressar-se: VOX.

Si realment l’estat espanyol vol trencar amb el franquisme, li cal una reforma completa però podria començar amb una Llei de la Memòria Històrica que prohibeixi l’exhibició de símbols feixistes, nazis i franquistes amb altes multes i fins i tot presó. Com a societat presumptament democràtica no podem seguir permetent que el franquisme continuï tenint-ho tot “atado y bien atado”.

Fotografia de Martí Segura (@seegram)