És més que evident que les eleccions del febrer seran les primeres en deu anys que es tractaran més en clau autonomista que independentista. L’estat propi i l’autodeterminació han anat desapareixent dels programes dels partits polítics catalans, que ja costa d’anomenar-los, independentistes. És el punt final a les reculades i l’acceptació de la repressió de l’estat espanyol.

I en aquest punt final, en el qual es vol una tornada a la normalitat pre-sentència de l’Estatut, resulta impossible prendre-s’ho amb normalitat: tenim presos polítics, milers de represaliades i un estat en peu de guerra contra Catalunya. Però els líders independentistes només pensen en l’indult o l’amnistia per alliberar els seus companys i la negociació buida d’una taula de diàleg que el president espanyol fa servir electoralment a favor seu.

Els pocs ciutadans que han decidit continuar dempeus contra l’envit de l’estat, fora de les escenificacions i simbolismes estèrils d’ANC i Òmnium, són represaliats, pegats i humiliats per una policia catalana controlada pel mateix organisme, la Generalitat, que els anima a sortir al carrer. Així es va apagant la veu del carrer i només resta la institucional amb els seus grans discursos buits a la cara i la nul·la activitat per arribar a l’estat propi al darrere.

La conclusió més lògica és que cal tornar a collar aquests partits polítics o superar-los. No podem continuar seguint-los el joc, ja que ens estan menant cap al precipici neoautonòmic. Si aquests partits polítics no volen ni sentir a parlar d’unitat, unim el carrer i entrem al Parlament fent servir la millor eina: els nostres vots.

Ja és hora que l’ANC faci una passa endavant i engegui una llista de país amb Puigdemont al capdavant, el president legítim de Catalunya. Que aquesta llista només tingui un punt al seu programa electoral: aplicar el llibre blanc de la independència. Que en el moment que agafi el control de la Generalitat aixequi la suspensió de la DUI i que es vagi fins a les últimes conseqüències.

És això o caure en l’ostracisme polític. De les bases independentistes depèn anar a un derroter o a l’altre. Quin camí triaràs tu?