Avui comença el confinament total decretat per Sánchez sense concretar quins sectors i quines feines són les imprescindibles. La mesura, àmpliament demanava per diferents presidents autònomics i Quim Torra, arriba quinze dies tard i malament.

Arriba tard perquè els experts feia setmanes que demanaven al govern espanyol que endurís les mesures (les més fortes d’Europa, segons ells) per evitar allargar la pandèmia i rebaixar el pic de contagis que s’espera per a les properes setmanes.

Arriba malament perquè carrega tot el pes als treballadors. Els treballadors que no han estat acomiadats o congelats pels ERTE i no poden fer teletreball hauran de recuperar totes les hores abans de que acabi l’any. Això vol dir que s’haurà de fer mitja hora extra cada dia fins que sonin les campanades de fi d’any.

Es carrega la responsabilitat als treballadors

Els socialistes, per vendre aquesta mesura, han dit que ambdues parts cedeixen. No es podria ser més hipòcrita. El que significa aquesta mesura és que els empresaris fan una inversió en sous. És a dir, pago ara que no hi ha feina i em retorna el rendiment després quan n’hi hagi. Per tant, com a empresari no hi perdo sinó que hi guanyo.

Aquesta visió de la crisi salvatjament neoliberal fa miques l’imatge progressista del govern espanyol i desmunta totes les fal·làcies amb la que Podemos ha arribat al poder. El govern “més progressista de la història” no difereix en res del PP. I com sempre, les crisis les paguem els de baix.