fa 4 anys

EDITORIAL | 12-O, res a celebrar

Amb la tornada de la democràcia, la transició va blanquejar la festa (com tantes altres coses franquistes), denominant-la “Dia de la hispanitat”

Amb la tornada de la democràcia, la transició va blanquejar la festa (com tantes altres coses franquistes), denominant-la “Dia de la hispanitat”

Avui és 12 d’octubre, festa nacional de l’estat espanyol, en la qual es commemora l’arribada de Colom a Amèrica el 1492 i l’inici de la colonització del nou continent. Avui la cabra de la legió no passejarà pels carrers de Madrid, la pandèmia ha fet anul·lar la desfilada militar, i és una bona ocasió per reflexionar sobre el fons d’aquesta festa.

Context històric de la celebració

La primera vegada que es va celebrar va ser a finals del segle XIX, quan la reina regent Maria Cristina d’Habsburg va promulgar un Reial Decret. Durant quaranta anys es va celebrar el dia “De la Raza Española” fins que el 1913 es va oficialitzar aquest nom. Mentrestant s’aixecaven veus per l’Amèrica llatina demanant que es deixés d’usar el terme “raça” substituint-lo pel d'”hispanitat” en senyal de germanor entre els pobles llatins.

Just abans d’esclatar la guerra civil espanyola va ser assassinat Ramiro de Maezto que, amb els seus postulats sobre la hispanitat i la raça espanyola, s’havia convertit en un pilar essencial de la ideologia falangista. Així, quan Franco va prendre el poder a l’estat, tornà a celebrar la festa a Saragossa denominant-la “Dia de la Raza”.

Amb la tornada de la democràcia, la transició va blanquejar la festa (com tantes altres coses franquistes), denominant-la “Dia de la hispanitat” però continuant amb les desfilades militars sota l’atenta mirada de l’hereu designat pel mateix dictador: Juan Carlos I.

La conquesta que va ser un saqueig i un genocidi

Tots els pobles europeus que van anar a colonitzar Amèrica van practicar saquejos de recursos naturals. En els primers cent cinquanta anys, només l’estat espanyol va aconseguir portar cap al vell continent disset mil tones de plata i dues-centes tones d’or.

A canvi, els colonitzadors van portar als seus vaixells malalties com la verola, el xarampió i les galteres que van massacrar la població indígena. Els que van quedar vius van oferir poca resistència durant les guerres “justes”.

Segons algunes investigacions es calcula que el 95% de la població indígena va morir durant el primer segle de la colonització. Per això els colonitzadors es van veure obligats a portar esclaus des d’Àfrica reemplaçant la mà d’obra morta indígena.

Tags:
Comparteix la notícia a les xarxes socials:

______________

L’Alerta necessita el vostre suport

L’equip de l’Alerta està formada per persones que fan aquesta tasca de forma voluntària. Degut a l’augment de visites ens hem vist obligats a apujar les capacitats del servidor, per tant tenir més despeses que no podem cobrir només amb la publicitat. Amb una petita aportació de forma completament segura pots ajudar-nos a continuar la nostra tasca.

Us podeu fer subscriptors de l’Alerta en aquesta pàgina.

Tens dubtes? Totes les respostes en aquest post!

Ets una empresa? Anuncia't a l'Alerta!

Altres notícies que et poden interessar
0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notify of
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments