Ja fa tres anys que l’independentisme polític i institucional ha passat de ser propositiu a ser reactiu. S’han invertit els papers amb l’estat espanyol i és ara el Parlament de Catalunya, els partits, l’ANC i Òmnium qui van a remolc de l’onada repressiva ordenada pel govern espanyol, sigui del color que sigui.

El que va fer pujar l’independentisme va ser desafiar l’statu quo i explicar els beneficis socials i econòmics que tindria un estat propi amb un procés constituent popular. Ei! Aquí teniu la clau per seguir eixamplant les bases: confrontació efectiva i sobirania popular.

Però sembla que l’ANC continua apuntant-se a la mateixa apatia dels partits i segueix sense fer crides efectives. Senyora Paluzie, l’independentisme no vol unitat per respondre a l’eventual inhabilitació de Torra, vol un front comú per assolir la independència, un altre full de ruta clar i sense sorpreses al final (com veure que la feina de crear les estructures d’estat era en les beceroles).

L’entitat que va ser l’altaveu de l’independentisme de carrer ha passat a ser controlada pels partits a través de persones ben col·locades al secretariat. Així l’independentisme polític ha aconseguit crear l’estratègia de la no-estratègia. Desenganyem-nos, saben molt bé el que estan fent: reculada rere reculada i rebaixant el to el que busquen és la desmotivació de l’independentisme de base que inevitablement desembocarà en la desmobilització.

La revolució dels somriures s’ha acabat i tornen els catalans emprenyats, que ja s’han cansat d’arriscar la seva llibertat per coses simbòliques i només tornaran a sortir al carrer quan s’aclareixin els objectius. El poble sempre ha collat els polítics obligant-los a fer un altre pas endavant i ara ens volen desmobilitzar perquè no els seguim prement.