Per Alfons Cabrera, Kramatorsk – Donbass (Ucraïna)

El bar

A les nou hi ha toc de queda a Kramatorsk. Mitja hora abans ja és de nit, i és tan fosc que cal una lot per veure on trepitges. Bakhmut és el punt del front més proper a Kramatorsk, i és a només 30 quilòmetres en línia recta. Els llums de la ciutat romanen apagats per dificultar qualsevol incursió de l’aviació russa.

A les vuit tanca The Pub, una cerveseria on no serveixen cervesa ara que hi ha llei seca a tot el front. A un quart de vuit, tres soldats mengen pizza; a un sofà, un altre soldat fuma en narguil. Tres hores abans, a tres-cents metres del bar, impactava un míssil rus.

L’escola

No hi ha víctimes. El míssil ha impactat fa dues hores a cinquanta metres d’una escola, però les escoles de Kramatorsk són tancades des de l’inici de la invasió. Olexiy Ladyka és un periodista local que viu a dos-cents metres del lloc de l’impacte: “La classe de la meva filla era aquesta, al tercer pis”. Ladyka creu que si el míssil ha caigut allà i no a qualsevol altre lloc no és per res atribuïble a l’atzar: “Els russos pensen que els nostres soldats viuen instal·lats a les escoles. Ja n’han destruït més d’una, a Kramatorsk”.

A un passadís, hi ha un dibuix d’Albert Einstein amb la llengua fora, pintat amb els colors de la bandera d’Ucraïna: la cara blava i els cabells i el bigoti grocs. Dos homes tiren a terra, des del segon i el tercer pis cap al pati central, les restes de vidres trencats. La directora de l’escola també és allà, i quan torna a entrar a l’edifici per ensenyar la destrossa que ha fet l’onada expansiva, frega les soles de les sabates a l’estora; com si vingués d’això ja. Els qui van darrere se senten empesos a fer com ella.

Que no hi hagi víctimes, sí que és atribuïble a l’atzar. L’escola està envoltada de grans blocs d’habitatges per tres dels quatre costats, i el míssil ha impactat precisament al costat sense habitatges, a tocar d’uns garatges. Hi ha un cràter i uns murs ensorrats, i les pedres es barregen amb fustes, algun tros de metralla i molt de fang. Encara fa olor d’explosió, com de cremat. Els vidres de molts pisos, sobretot mitjans i alts, estan fets miques; i algunes finestres han estat arrencades del tot. Hi ha veïns netejant runa davant la façana i altres s’acosten al lloc de l’impacte a fer una ullada i a fer fotos. A Kramatorsk hi ha pocs civils, però n’hi ha. També s’hi acosten tres voluntaris: “Quan sentim una explosió, mirem a Telegram a veure on ha estat i hi anem i ajudem amb l’evacuació o amb el que sigui”. Com que aquí només hi hagut destrosses materials, aviat faran via: “Avui els terroristes russos també han atacat amb míssils Sloviansk, Drujkivka i Kostiantinivka”. Són tot ciutats i pobles al voltant de Kramatorsk. A Sloviansk ha estat l’atac més greu: en aquell moment, ja han trobat mitja dotzena de morts entre la runa. Per això a Kramatorsk no hi ha bombers ni militars: són tots a Sloviansk. Però ha vingut una furgoneta carregada de fustes perquè aquells que s’han quedat sense finestres puguin tapar el forat. Ho tenen tot pensat. “És normal”, diu l’Olexiy. “Tot això ja és habitual. Sabem què hem de fer”.

A les quatre de la tarda, un esclat fort i sec interrompia la migdiada: un míssil impactava a només 900 metres.

La cafeteria

A una columna de la cafeteria hi ha un cartell amb la foto de Putin: “Atenció! Se’l busca! Viu o millor mort”. Totes les persianes del local estan abaixades. És al costat de l’estació de Kramatorsk, la qual va ser atacada fa un any i pocs dies en un dels dies més negres d’aquesta guerra: un míssil rus matava seixanta civils que esperaven un tren per fugir de la ciutat. En Roman, un dels cambrers, no treballava aquell dia però era allà al costat: “Vaig veure l’explosió, vaig veure molts morts… Va ser horrorós. La meva nòvia treballa a l’hospital, a traumatologia, i va atendre els ferits”. Als altaveus de la cafeteria sona Billie Jean, i un gos que dorm a un racó, mentre somia, sacseja les potes espasmòdicament, i sembla com si ballés amb la música. “És un record molt estrany, i et colpeja la ment amb força”. És mig matí.

A l’andana de l’estació, hi ha un monòlit en record de les víctimes, i al costat, penjant d’una tanca, peluixos i joguines. Set dels morts eren nens.

El pàrquing

“No ens podem quedar aquí, ens podrien bombardejar”, diu l’Eugen, oficial de premsa de la seva brigada. Tot plegat ha anat ràpid, sense cap cerimònia més enllà d’un soldat que rebia la benedicció d’un sacerdot militar.

Al pàrquing descobert d’un centre comercial de Kramatorsk, a les vuit del matí, arribava una furgoneta gran plena de capses plenes de pans de Pasqua, que són una mena de panettones petits mig coberts de sucre de colors. N’hi havia quinze mil, i venien de Kíiv on havien estat beneïts. Al pàrquing s’hi aplegaven uns cinquanta soldats de diferents unitats i descarregaven la furgoneta per carregar els cotxes i que tothom pogués celebrar la Pasqua al front. Els ortodoxos celebren la Pasqua en funció del calendari Julià.

El centre

La plaça de la Pau era el centre de Kramatorsk. Ara és gairebé buida: per la guerra, però també perquè és d’hora i vol ploure. Als jardins d’un costat, hi ha un petit entramat de trinxeres que porten allà prou temps com perquè la gespa hagi crescut a la terra apilada de les vores. Hi ha més trinxeres a altres parcs de la ciutat. Les van cavar a la tardor quan els russos van fer-se amb Lyman, i a Kramatorsk van témer que poguessin continuar avançant. Tres setmanes després, l’exèrcit ucraïnès recuperava Lyman. Fa mesos que la línia del front no es belluga gaire.

Al parc del Jubileu, una bandera ucraïnesa enorme s’ha enredat al pal pel vent. Fa dies que plou, intermitentment però persistent, i el camí que travessa el parc es ple de cucs; n’hi ha centenars, i alguns fan pam i mig. Hom a d’anar mirant a terra per no fer una massacre. A la vora d’una llac, un soldat i una noia (civil) s’agafen de la cintura. Una mica més avall, un altre soldat seu a un gronxador.