Els desnonaments a Catalunya segueixen a l’ordre del dia i la violència policial que acompanya els processos judicials en són partícips. Mentre alguns es fan ressò de polítiques per l’habitatge, pròrrogues de la moratòria dels desnonaments per les persones vulnerables, ens trobem amb una realitat ben diferent que s’allunya molt de les pregàries i cantarelles dels polítics del congrés dels diputats i també del parlament de Catalunya.

El passat dijous 31 de març el SHED (Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dret) va convocar al carrer Taulat número 6 per evitar un desnonament al Poblenou. El SHED va acollir aquest cas mentre el SHP9 (Sindicat d’Habitatge del Poblenou) estava reorganitzant-se en assemblees tancades per debatre motius interns. Un cop al Carrer Taulats, tot i la poca gent que s’havia concentrat a la porta, el sindicat d’habitatge va estar negociant amb la propietat: procuraven evitar el desnonament d’una mare embarassada de vuit mesos amb el seu home. A més, la casa era al carrer Taulat número 6, un dels primers habitatges del Poblenou que es vol enderrocar per a complir amb els espais verds que legitimen el pla urbanístic del 22@.

Quan la propietat no va voler accedir a la petició de l’ajuntament d’allotjar la dona embarassada durant dues setmanes, les activistes presents davant l’immoble van quedar-se resistint a la porta de la casa i provar d’evitar la tragèdia. De sobte van aparèixer dos furgons i van arribar-ne uns quants més que esperaven al carrer del costat. “El desplegament policial que es va organitzar per a desnonar una dona que estava a menys d’un mes de donar llum espantava”, asseguren fonts del Sindicat d’Habitatge. Va ser llavors quan la Brigada Mòbil va començar a identificar a les militants i veïnes que es trobaven davant de la porta. Tot i que eren poques, calia intimidar. Sempre s’obvia que qui pateix les conseqüències d’un desnonament sempre són persones en situacions summament vulnerables. La imatge dels antiavalots entrant per la porta per sentenciar la vida de dues persones i d’un barri sencer ens acompanyen massa, darrerament.

Per altra banda, divendres 1 d’abril una veïna del Poblenou va avisar al Sindicat de l’habitatge que vindria la policia i que se sentia intimidada. Vivia en un pis d’un bloc propietat de Blackstone amb el seu fill de quatre anys; un fill amb necessitats psicològiques especials i bronquitis crònica. Des del Sindicat es va fer una crida al barri per tal de fer costat a una veïna que estava patint xantatge i intimidació per part de Mossos i una persona que es presentava com la propietat i alhora, contradictòriament, com a titular d’un contracte de lloguer en aquell pis. Aquesta persona al·legava a documents inexistents i la policia augmentava cada cop més la coacció i les amenaces de fer fora a la força aquella nit a la nostra companya. Quan ella va decidir abandonar l’immoble, en part per no exposar el seu fill a una situació violenta, es va trobar, amb la resta de veïnes i companyes, que apareixia la Brigada Mòbil. Més d’una vintena d’antiavalots van baixar porra en mà i van acorralar a totes les que estaven davant de la porta, entre elles a la mare, mentre el seu fill de quatre anys estava al mig dels cops. La insistència de companyes a apartar al nen d’aquella situació va ser menyspreada per part de la policia. Violència, identificacions i tècniques d’extorsió per tal de fer fora a la una de la matinada a una dona amb el seu fill malalt d’un pis quan al carrer feien 5 °C.

En dos dies podem observar dos desplegaments policials desmesurats per sentenciar la vida dels qui pateixen la precarietat. Dos desplegaments que, com tots, són desmesurats i innecessaris, que militaritzen el barri i que lluny de voler reprimir una acció en concret, volen servir d’exemple per totes aquelles persones que s’acosten a un Sindicat d’Habitatge amb la intenció d’exigir una vida digna i que s’exposen, dia rere dia, a les repressions d’un sistema que només defensa els interessos d’uns pocs. Un pla urbanístic i un fons voltor que enfonsen la història d’un barri a través de la violència i l’expulsió de les seves veïnes. No hi cap la vida en el seu món. Per això quan veuen moviments coorganitzats amb plena autonomia que prenen força se senten intimidats i despleguen la repressió més despietada. “Però justament per això no deixarem de sembrar vida, de defensar els nostres barris i d’organitzar-nos entre les veïnes.”, citen els membres d’ambdòs Sindicats d’habitatge.