EDITORIAL | Ana Obregón i la compra d’un nadó: Els diners permeten fer realitat els somnis

Peça d’opiniò de David Melero

Recentment, s’ha conegut la notícia que l’actriu Ana Obregón ha estat preparant durant molt de temps de manera secreta i premeditada. Un espectacle informatiu esfereïdor que des del primer moment sabia que tindria un recorregut polèmic que donaria que parlar. Pactat de manera mil·limetrada amb diferents revistes del cor i mitjans, a poc a poc ha anat esbombant informació sobre el terrible escàndol per a treure el màxim de rendiment econòmic possible d’un fet esgarrifós i aterridor.

Ana Obregón ha tingut una filla (l’ha comprat a una dona pagant per tot el procés més de 170.000€) a través de la gestació subrogada als Estats Units, Miami. El que fa aquesta situació singular és que la filla ha estat possible (que malament que sona, per favor) gràcies a l’esperma del seu fill, mort fa tres anys i del qual es va congelar a recomanació dels metges per a complir les seves últimes plegaries: mantenir el llinatge i tenir hereus, com a bon mascle.

Aquesta notícia ha suscitat milers de reaccions i opinions al voltant de la gestació subrogada, una pràctica que encara (i tant de bo mai) no està regulada a Espanya. Dic encara, perquè veient el pati i la facilitat en què aquests rics registren sense complicacions els nadons comprats als EUA, Mèxic o Ucraïna un cop arriben a Espanya/Europa, poc deu quedar per a una legislació. Alguns, o vull creure la majoria, ho consideren immoral, antinatural i una aberració biològica, mentre que altres la venen com una opció lícita i legítima per a aquelles persones que desitgen tenir fills del mateix llinatge i consanguinitat i no poden fer-ho per mitjans naturals.

Si s’està disposat a comprar amb diners a una dona que passarà 9 mesos embarassada per un desig malaltís, com creieu que educarà al seu fill? Lluny d’una educació més o menys brillant, una adolescència amb reptes i somnis, viurà una vida fàcil i obligada, entre l’ostentació i el luxe, la comoditat i el plaer, i evidentment, desenes de prejudicis des d’una vessant capitalista i elitista que aboca al mateix de sempre: masculinitat, racisme i tot allò que afavoreix a la dreta i a les llibertats individuals, a poder ser, les dels que tenen diners i ocupen poder.

La gestació subrogada ergo comprar un nadó és una pràctica explotadora que promou l’individualisme més egocèntric i pudent, on el desig de tenir un fill esdevé un caprici insuportable i intolerable. Com si un fill o filla només hagués de ser teu pel color dels ulls, l’ADN, els trets distintius facials i la genètica i no pas els valors, el coneixement i l’estima i el carinyo que li dones mentre l’acompanyes en les diferents etapes de la seva vida.

Per molt que Obregón digui que el somni del seu fill havia de complir-se, que eren les seves últimes paraules, realment hem de comprar aquest relat? Que una persona hagui mort per càncer (tot el condol en aquest tema), dona peu a fer la macabra operació de congelar durant més d’un parell d’anys l’esperma del fill, contractar a una clínica de gestació subrogada, fer passar per un embaràs de 9 mesos a una dona necessitada, i a sobre, fer-ne tot aquest show amb la premsa rosa, amb l’objectiu de guanyar encara més diners i fama? Ens hem begut l’enteniment o que passa? Jo no, però avui al Tot es mou de TV3 així ho ha justificat molt tranquil·la una dona que era al quiosc comprant la revista Hola:

La idea, la narrativa que un fill propi ha de ser “100% de sang” com a hereu és una creença arcaica que promou l’elitisme pur i la masculinitat més tòxica i repugnant. En lloc de centrar-se en el caràcter, les necessitats, i les qualitats de l’infant, es busca perpetuar una línia de sang i poder, una mena de “descendència noble”.

Tot plegat implica la compra del cos d’una dona, que per A o per B necessita uns diners, que passarà 9 mesos embarassada per complir el desig d’una persona rica que pot permetre pagar-ho sense tenir cap mena d’escrúpols. Això és una forma de violència directa contra les dones, que són explotades i tractades com a objectes comercials en lloc de com a éssers humans amb drets. La idea que una “persona”, si així se li pot anomenar, que està disposada a comprar el cos d’una dona per complir el seu desig malaltís, serà capaç d’educar bé un fill\a es totalment il·lusòria. La cultura del consum, l’egoisme i la possessió s’acabarà reflectint en la manera com eduquen el seu fill. La gestació subrogada promou un estil de vida basat en l’ostentació i el luxe, que no té en compte les necessitats reals dels nens, a més a més de viure una vida, una realitat allunyada de la majoria. Això pot acabar generant en l’infant quan s’apropa a l’adultesa prejudicis i actituds que perpetuïn la mateixa estructura de poder elitista de qui ha promogut la pràctica, vet aquí la necessitat d’un llinatge, una continuïtat, un hereu, una via per a mantenir l’existència del llegat, del que som.

En quin moment un nadó nascut a un país que permet la gestació subrogada té més dret a entrar a Espanya o altres països europeus pel fet de tenir pares rics que un migrant que sols fuig de la guerra per buscar un indret on viure i no morir de fam o afusellat? Doncs si, sembla que tenen més drets, i els altres, poden continuar morint ofegats al Mediterrani.

En definitiva, en lloc de permetre l’entrada al país a criatures via gestació subrogada, hauríem de centrar-nos en el suport a les famílies que tenen dificultats per concebre, a través de mètodes que no impliquin la compra del cos de les dones, i augmentar la facilitat en l’adopció. També s’hauria de treballar sensibilitats i realitats diverses per tal d’eliminar l’estigma dels nens procedents de CRAE/centres d’acollida, ja que són iguals que els teus fills però amb menys sort pel que fa a la família, classistes de merda. Bé, aquest és un tema dona per un altre article.