Un text de Dani Vázquez i unes fotografies de David Melero

El dia comença a Odessa, l’anomenada “perla del Mar Negre” per la seva riquesa patrimonial i històrica. Aquí s’hi respira un ambient tranquil, sembla que l’atmosfera bèl·lica dels primers compassos ha anat deixant pas a una certa recuperació de la normalitat, la vida ha anat tornant als carrers i la gent sembla anar oblidant, després de sis mesos de conflicte, que la guerra encara continua. Les sirenes antiaèries que sonen de tant en tant, però, serveixen com a recordatori. Malgrat això, la població ja no acostuma a fer-los massa cas ja que s’han convertit en rutinàries.

Després de dues hores de cotxe, entrem a Mykolaiv. La presència de check-points és força major i aquests són molt més estrictes, l’administració militar demana un permís especial per accedir a la regió. Deixem enrere un panorama més calmat i ens endinsem en un dels punts calents de la guerra. De seguida ens n’adonem, una gran quantitat dels vidres dels edificis es troben trencats, hi ha molt menys moviment de gent pel carrer i la infraestructura urbana presenta mostres d’haver estat colpejada durant moltes setmanes.

Un dels primers escenaris que ens crida l’atenció és l’hotel Mykolaiv, al centre de la ciutat, completament destruït i envoltat de runa. Va ser bombardejat al juliol i encara s’hi poden comprovar les conseqüències de l’atac.

A continuació ens dirigim cap a la Universitat de Mykolaiv, el passat 17 d’agost a les dues de la matinada dos míssils van impactar aquí. Novament, dos dies més tard, tres míssils més tenien com a objectiu la universitat. L’Olga, la fixer, ens comenta que aquesta tàctica és repetida a sovint. Guarden les coordenades d’un atac i als pocs dies la mateixa zona és castigada de nou. Teatres, escoles, universitats, hospitals i centres culturals no han quedat al marge dels bombardejos. L’argument que utilitza Rússia per atacar-los és que Ucraïna fa servir aquests complexes com a bases militars.

Com a conseqüència dels bombardejos, la Victoria i l’Igor, de 58 anys, natius de Mykolaiv i que vivien davant de la universitat, han hagut d’abandonar casa seva i anar a viure amb uns amics, el seu habitatge es troba completament impracticable. Ens expliquen com ho van viure i en quin estat es troben actualment. L’Igor ens comenta que aquella nit dormia al sofà i és gràcies a això que avui ens pot estar narrant com va succeir tot.

Mentrestant, de fons es poden escoltar un seguit de detonacions llunyanes. Els locals ens diuen: “no patiu, estan caient lluny d’aquí, no hi ha perill”. Sorprèn la capacitat que han anat desenvolupant per mantenir la calma tot i percebre el perill. Al cap i a la fi, però, Mykolaiv ha estat durament colpejada durant tota la guerra i el front sempre s’ha trobat a pocs quilòmetres.

La problemàtica d’una ciutat que s’ubica tant a prop del front és que “aquí primer bombardegen i al cap d’uns minuts sonen les sirenes antiaèries”, explica l’Olga. Els sistemes de defensa aèria són capaços de detectar diversos míssils (que no tots) però no el foc d’artilleria. En aquest sentit, Mykolaiv és una ciutat molt exposada, per terra mar i aire, i l’avís de perill és el propi bombardeig.

El següent punt és un petit poble al nord de la ciutat que va estar ocupat temporalment per Rússia durant el mes de març. Els habitants ens expliquen que no va ser fins el dia 7 quan van prendre consciència de que el seu país estava en guerra, dia en que una gran quantitat de tancs russos van entrar pel carrer principal i van estacionar-se allà. “Havíem d’anar esquivant i caminant pel mig de tot l’equipament que havien desplegat els russos”, ens comenta la Svetlana. “Sovint els preguntàvem què feien a Ucraïna i per què havien vingut. La seva resposta: “Nosaltres tampoc ho sabem, tenim família a Rússia i també volem marxar”. Eren molt joves”, afegeix.

Tot i l’amenaça que suposava la seva presència, ens expliquen que no van patir agressions i podien seguir fent una vida “normal”. Malgrat això, ens comenten que abans de marxar, a finals de març, van entrar casa per casa encanyonant a tothom. Fins i tot van irrompre al centre psiquiàtric on hi ha 28 persones vivint-hi. Buscaven a gent amagada a qualsevol lloc. Buscaven soldats.

La Luda, de 64 anys i resident del centre, ens explica que va passar molta por. Ella, com moltes d’altres aquí, va ser abandonada fa molts anys i no sap res de la seva família. Al recordar-ho, s’emociona. Les responsables ens comenten que no disposen de refugi antiaeri i que quan escolten les sirenes s’han de dirigir tots cap al passadís.

Uns quilòmetres més al nord, ens trobem amb un poble que albergava un hospital militar d’estabilització fins el passat 24 d’agost, dia de la independència d’Ucraïna i dia en que Rússia va decidir bombardejar-lo.

Abans de que Ucraïna recuperés zones ocupades per Rússia en els primers instants de la guerra, aquest poble es tractava d’un dels més propers al front, a tan sols 6km. Avui el front es troba 30km més lluny. No obstant això, encara hi ha una gran quantitat de militars pels carrers del poble, pel que recorda que era el lloc que els servia per descansar i comprar equipament i menjar després o abans de dirigir-se cap al front.

L’última parada del dia d’avui és a Novyy Bug. L’objectiu és veure unes arribades (així és com s’anomenen les ubicacions dels impactes dels míssils) també del dia 24 i en plena zona residencial. Nou persones, inclosos dos infants, van resultar ferits com a resultat de l’impacte d’un míssil S-300. La metralla va fer estralls al voltant del lloc de l’explosió, les façanes dels edificis i, fins i tot l’asfalt, van veure’s afectats. El mercat del poble també va ser atacat, “per sort”, però, durant la nit i no va causar víctimes mortals. Els veïns ens expliquen que atès el gran nombre de gent que sol concorre’l, si l’atac s’hagués produït durant el dia, hagués estat una massacre.

Per motius de seguretat, la ciutat de Mykolaiv apaga els llums a les 21h. Les úniques que es poden veure llavors són les de quatre cases comptades i les dels pocs vehicles que encara circulen pel carrer abans que comenci el toc de queda. Un escenari del tot colpidor. 

Un cop al llit, la tònica del que serà tota la nit, el so de les bombes. Algunes explosions són més llunyanes mentre que d’altres sonen més a prop. Ens han advertit que intentem descansar el més aviat possible ja que entre la una i les quatre són les hores més complicades. “Des de l’inici de la guerra haurem tingut unes quinze nit tranquil·les només”, comenta el recepcionista de l’hotel. En porten 186. És impactant comprovar com es pot viure sis mesos en aquestes condicions, un autèntic malson.

Tal i com ens han avisat, diverses explosions, tant d’artilleria com de la pròpia defensa antiaèria en acció, i el so de les sirenes han interromput el descans dels veïns de Mykolaiv una nit més. 

El dia comença amb una notícia positiva pel bàndol ucraïnès, les forces armades han anunciat haver trencat la primera línia de defensa russa al front de Kherson després de llançar una important contraofensiva a primera hora. Veurem quina serà la resposta per part de Rússia i, el més important, caldrà esperar uns dies per valorar els efectes reals d’aquesta acció.

A mesura que avancen les hores, es van formant llargues cues de gent a diferents llocs de la ciutat per recollir aigua potable. El motiu; un tall en el subministrament degut a que els dipòsits haurien estat l’objectiu d’alguns atacs d’aquesta passada nit. Com és evident, hi ha molts nervis i confusió entre la població ja que es temen nous atacs, aquesta vegada motivats per la contraofensiva ucraïnesa llançada a pocs quilòmetres d’aquí.

La ciutat de Mykolaiv compta amb tres teatres diferents, un d’ells s’anomenava “el teatre rus” i que per motius evidents, una vegada començà la guerra van decidir canviar-li el nom. L’Artem, el director, ens explica la història del teatre i ens mostra com s’han adaptat al nou context que, lluny de cessar l’activitat, han aconseguit trobar solucions alternatives per tal de continuar assajant.

El passat mes de març el teatre complia el seu centenari però a causa de la guerra no van poder-ho celebrar. Quelcom semblant va succeir el dia de la independència, amb les amenaces d’atacar durament el país que havien rebut per part de Rússia tampoc hi havia espai per grans esdeveniments. No obstant això, un dia després, el 25, van realitzar la primera obra en sis mesos, la primera celebració d’aquesta ciutat en sis mesos. Al tractar-se d’una representació feta al refugi antiaeri, l’assistència de públic no podia ser molt gran ja que només disposen de 35 butaques, però volien mostrar com porten treballant durant molt de temps i realitzar quelcom alegre per una població contínuament castigada pels bombardejos.

Després de poder presenciar els últims minuts de l’assaig d’avui, tenim l’oportunitat de parlar amb els actors. Ens comenten que s’ho prenen com un voluntariat artístic ja que tothom necessita recolzament moral en una situació tan delicada, en especial aquells col·lectius més vulnerables. La seva principal motivació per continuar-ho fent és veure com la gent somriu i aplaudeix després de tant de temps.

D’altra banda, ens asseguren que la guerra ha actuat com a filtre de la societat, de qui es queda i qui marxa. “Mykolaiv estava agafant una certa mala fama durant els últims anys i ha canviat durant la guerra, aquells a qui menys se’ls esperava són els qui han estat disposats a ajudar en tot allò que fes falta”, afegeix un d’ells.

La resposta russa a la contraofensiva llançada per Ucraïna aquest matí no ha trigat massa en arribar, a primera hora de la tarda la ciutat és atacada amb violència, fortíssimes explosions se senten al centre de Mykolaiv. Segons fonts oficials, 12 míssils S-300 han impactat en edificis residencials provocant greus destrosses, causant la mort de dues persones i deixant una vintena més de ferits. L’alcalde de la ciutat, Oleksandr Sienkovych, adverteix pel seu canal de Telegram que la ciutat està sent bombardejada massivament i recomana no abandonar els refugis si no és d’extrema necessitat. L’atac ens agafa en un restaurant del centre de la ciutat, situat a tan sols 750 metres d’on impacten dos dels míssils. És sorprenent veure la reacció dels locals. Després de refugiar-se a dins del restaurant, continuen amb la seva vida. Els cambrers, servint taules i molts dels clients, continuen amb els seus àpats a dins d’un local que ha abaixat totes les persianes per evitar que les ones expansives de les detonacions trenquin els vidres.

Una parella jove va contant les explosions i ens diuen: “sempre venen de cinc en cinc, així que han de quedar-ne dues per acabar aquesta ronda”, mentre que una noia que es troba asseguda a la taula del costat comenta: “si la tarda ja és així, quina nit tant moguda ens espera…”

Després d’una hora i mitja a l’interior del restaurant i un cop les sirenes deixen de sonar, ens dirigim als diferents llocs on hi ha hagut les arribades per comprovar-ne les conseqüències. Creuant el pont Ingulsky, on ha impactat un dels míssils, es pot apreciar un dels edificis residencials atacats, un escenari completament desolador.

Al cap de poca estona, tornen a sonar les sirenes antiaèries avisant de possibles nous atacs, pel que decidim sortir de la ciutat i tornar a dormir a Odessa, tal i com ens han advertit es preveu una nit molt dura.

Amb 30 hores n’hi ha hagut prou per comprovar l’extrema dificultat i perillositat que suposa viure en una ciutat tant castigada com Mykolaiv. Doncs bé, demà la guerra entrarà en el seu 187è dia i els veïns de Mykolaiv continuaran convivint un dia més amb la incertesa de no saber si ho explicaran a l’endemà.

28 i 29 d’agost de 2022. Mykolaiv, Óblast de Mykolaiv, Ucraïna.